| Data de construcció | 1954-1958 |
|---|---|
| Autor | Joaquín Aracil Aznar, José Joaquín Aracil Belloch y Rafael Contel Comenge. |
| Descripció |
Construcció moderna de dos llenços en angle obert de més de noranta graus amb vans per a la ubicació de les campanes. Es tracta d'un campanar modernista acabat a finals de la dècada dels anys cincuanta i principis dels anys seixanta del segle XX. Construït amb materials de rajola i formigó, s'alça com una doble espadaya sobre un lateral de la façana principal. Aquest, està pintat amb colors grisos, destacant una creu en mig de la construcció. Per damunt d'aquesta, s'obrin dos finestres en cada lateral, on romanen les campanes (dos en cada finestra). Finalment, trobem el perímetre exterior pintat d'un gris més fosc. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat original | En un primer moment el campanar, estava sense pintar i no tenia cap decoració, amb una primera impressió de rajola i formigó (estem parlant de finals dels anys cincuanta). Segurament la primera campana que es va instal·lar al campanar, (l'antiga refosa de Sant Josep, 1958) va ser la única que es va tocar manualment, ja que en aquella època encara no va surgir la mecanització. |
| Estat anterior | En l'any 2000, el campanar ja estava pintat. Les campanes foses en 1998, presentaven un estat semblant a l'actual, mentre que les dos campanes restants tenien truges de ferro (la més menuda de Salvador Manclús i la mitjana dels Roses d'Atzeneta). Les instal·lacions d'aquestes dos últimes, no eren partidàries d'afavorir la conservació correcta de les campanes. |
| Conservació, manteniment | Bona |
| Campanes | Respecte a les campanes són quatre: la menuda és Santa Maria (Manclús, 1961), Marta (Barberí d'Olot, 1998), Sant Josep (Abel Portilla, refosa en 2019 d'una campana anterior dels Roses d'Atzeneta de 1958) i per últim, la més gran Belem (Barberí d'Olot, 1998) |
| Tocs tradicionals de campanes | Pot ser que la primera campana que es va instal·lar en 1958, repicara desde els peus del campanar per a les senyals ordinàries. No sabem si en algún moment va voltejar manualment desde l'espadanya. |
| Tocs actuals de campanes | Repic i volteig de les quatre campanes. |
| Intervencions | El nou temple de Sant Francesc d'Assís, es va començar a dissenyar l'any 1954 pels arquitectes Joaquín Aracil Aznar, José Joaquín Aracil Belloch y Rafael Contel Comenge presentant diversos models del nou campanar. A finals dels anys cincuanta, es van finalitzar les obres i en 1958 es va instal·lar la primera campana dedicada a Sant Josep, encarregada als Roses d'Atzeneta. Posteriorment, es va adquirir una de menors dimensions a la foneria de Salvador Manclús (al grau de València), l'any 1961. Es tracta d'una campana fosa en serie i que, per tant, té les inscripcions incises, és a dir, aquestes s'afegiren després de fundir-la. Sobre aquestes dates, es va electrificar el conjunt. En una data que desconeguem, es va pintar la façana de l'exterior. Més endavant, en 1998 es van adquirir dues noves campanes als Barberí d'Olot, amb motiu del quaranta aniversari de la construcció del nou temple. Aquestes campanes es van instal·lar amb truges de fusta i motors de vol d'imulsos, junt a nous electromalls, on probablement es va aprofitar per renovar els mecanismes de les altres dos campanes. Per últim, a mitjans de 2017, es va badar la campana de Sant Josep, el que va suposar un punt de partida per a iniciar els treballs de restauració de la resta del conjunt. El 26 de de març de 2019, es van baixar del campanar per dur-les als tallers d'Electrorecamp S.L, on la menor del joc es va netejar per dins i per fora, al igual que es van construir dos noves trugues de fusta. La campana de Sant Josep presentava un clevill i vist que no tenia valor històric, es va refondre per altra de semblants proporcions per la foneria d'Abel Portilla (Gajano). A mitjans de juny de 2019, van tornar al temple, on van quedar exposades a un costat de l'altar major. El 16 de juliol es va procedir als actes de benedicció, acabant la celebració amb un volteig manual. Dies després, es van pujar al campanar quedant instal·lades amb nous motors d'impulsos. |
| Notes | La ubicació de les campanes dificulta la seua documentació. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| DE LA DUEÑA, Ó. | Sant Francesc estrena campanas en la fiesta del Corpus de Oliva | 2019 |
| DE LA DUEÑA, Óscar | Sant Francesc refunde una campana de 200 kilos tras año y medio sin tañir | 2019 |
