"La Meuca" (1) - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA (CATALUNYA)

(Referència 688)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 55
    Altura del bronze 53
    Vora 6
    Pes aproximat (en quilos) 96
    FonedorMENEZO FALLA, BENIGNO
    Any fosa 1946
    Descripció La campana té la següent epigrafia. En el terç la inscripció "MEUCA AVE MARIA PURISSIMA CABILDO CATEDRAL 1946" rodejada per dalt i per baix per dos cordons. La inscripció inclou tres llengües diferents (català, llatí, espanyol) i la seua interpretació és un tant delicada. La paraula "meuca" es refereix a "dona pública, dona lleugera" i era el nom tradicional o millor el malnom d'una de les campanes antigues, probablement perquè les campanes petites es mouen a qualsevol impuls, es deixen portar per qualsevol i atordeixen... Per tant, deixem la interpretació en "MEUCA - DÉU US GUARDI MARIA PURÍSSIMA - CAPÍTOL CATEDRAL". La campana mostra una creu en el mig a les 03 i una imatge de la Puríssima a les 09.
    Anses 3
    Terç (T) (2 cordons) /
    "MEUCA AVE MARIA PURISSIMA CABILDO CATEDRAL 1946" [CH2] /
    (2 cordons)
    Mig (M) (03) (Creu amb pedestal)
    (09) (Puríssima)
    Mig peu (MP) (3 cordons)
    Peu (Cordó)
    Prima Si 4 +14
    Hum Mib 4 -45
    Tercera Fa 5 +09
    Quinta Sol 5 +33
    Octava Re 6 +23
    Tocs tradicionals de campanes La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant.
    Tocs actuals de campanes La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància).
    L'electromall permet incloure la campana en diversos tocs, especialment el de difunts, encara que en 2004 s'ha programat perquè toqui els quarts d'hora del rellotge.
    Truja Biga de ferro GUIXÀ
    Estat original La campana va ser fosa en 1946, per a completar el primer conjunt de quatre fet després de la guerra, l'any anterior. La campana estava dotada de jou de ferro i cigonyal, per voltejar-la amb una corda. De tot allò no queda cap resta.
    Estat anterior En 1989 la campana ja estava ubicada en l'estructura metàl·lica encara existent, i dotada d'un motor electromecànic per a l'oscil·lació a l'estil alemany. La campana estava dotada d'un electromall de molt baixa velocitat, per als tocs de difunts.
    Estat actual El gir d'1/4 de la campana posa en greu perill la seua conservació (les anses centrals es trenquen fàcilment si estan en paral•lel a l'eix de gir). Per altra banda els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions.
    Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge.
    El motor BODET existent en 2004 permet un millor control electrònic de les oscil·lacions de la campana, sempre a l'estil alemany.
    L'electromall BODET existent en 2004 té una resposta molt més ràpida.
    Mecanismes de toc (03) motor BODET de ventat llançat; electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual.
    Intervencions Entre 1989 (data de la primera replega de dades) i 2004 s'ha canviat el motor de mig vol, s'ha substituït l'electromall i s'han repintat tots els elements metàl•lics de jou i estructures.
    En 2004 s'ha proposat que aquesta campana toqui els quarts, en compte de la "Mònica", per a evitar que aquella continue augmentant la seva ruptura. Es tracta d'una solució provisional fins a la restauració del conjunt.
    Actuacions urgents La campana està mal muntada (la seva única ansa paral·lela al jou i no perpendicular) pel que no és res estrany que qualsevol dia es solti. En el cas poc encertat de mantenir la instal·lació actual (toc alemany) la campana hauria de girar-se un quart per seguretat de la seva ansa. De la mateixa manera s'haurien de reforçar i augmentar els ferratges de subjecció.
    Propostes Es proposa la restauració del conjunt de manera que la campana torni a tocar d'acord amb les tradicions catalanes.
    La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida.
    Haurà de ser dotada d'un jou de fusta, de forma tradicional, ubicat en un dels finestrals, en la part alta, i tindrà així mateix, a les 03, una palanca metàl·lica, de la grandària del diàmetre de la campana, amb el seu corresponent topall elàstic en el mur, per a deixar-la assentada mitjançant una llarga corda, que podrà col·locar-se per als tocs manuals. Igualment disposarà a les 09 del corresponent electromall i motor d'impulsos, que sigui capaç el primer de repicar a alta velocitat i el segon d'oscil·lar la campana a dues altures (mitjana i alta) i fins i tot de deixar la campana assentada, parada cap amunt entre toc i toc.
    La campana serà dotada del batall corresponent a la seva grandària, i que tindrà en el seu extrem un trau per a possibles tocs manuals. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
    En el cas concret d'aquesta campana, l'única del campanar que només disposa d'una ansa de tres ulls, aquesta subjecció haurà de col·locar-se necessàriament perpendicular a l'eix de gir.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
    Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (18-07-1989)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (26-04-2022)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 04-02-2023
    17 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 24-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 52 Visitants: 52 Usuaris: 0