| Localització | Cambra campanar del claustre |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 57 |
| Altura del bronze | 50 |
| Vora | 6 |
| Pes aproximat (en quilos) | 107 |
| Fonedor | FENODI, ANTONI |
| Any fosa | 1529 |
| Descripció |
La campana té una doble inscripció, en la part superior, en llatí: " + aue # maria # grasia # plena # dominosten : " / " : fenodins : mefecit : m : d : xxuiiii : " que haurien d'haver escrit "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM. FENODI ME FECIT (ANNO) MDXXIX" i que es sol traduir com DÉU VOS GUARDI, MARIA, PLENA SOU DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VOS. EM VA FER FENODI L'ANY 1529. La utilització del plural (FENODINS) en compte del singular (FENODI) podria indicar la participació de diversos membres de la família. "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM" és una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28, on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que pot traduir-se com "US SALUDO, PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VÓS" La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos. També és relativament normal la confusió de GRASIA per GRATIA, en un moment en què les llengües vulgars comencen a tenir més ús que el llatí. La campana, difícil de documentar per la foscor de la cambra i la brutícia que la cobreix, es completa amb un Ecce Homo, un escut capitular i una Anunciació de grans dimensions. |
| Anses | 3 |
| Terç (T) |
(2 cordons) " + aue # maria # grasia # plena # dominosten : " (L invertida)/ " : fenodins : mefecit : m : d : xxuiiii : " |
| Mig (M) |
(00) (Ecce Homo) (03) (escut capitular) (06) (Anunciació) / (cordó) |
| Mig peu (MP) | (3 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Prima | Fa 2 +0 |
| Hum | Lab 1 -38 |
| Tercera | Si 2 -46 |
| Quinta | Mib 3 -15 |
| Octava | Lab 3 -5 |
| Tocs tradicionals de campanes | Campana ventada. Pel que sembla les campanes petites no repicaven mai a aquesta Catedral. |
| Tocs actuals de campanes | No toca. |
| Truja | Cable d'acer |
| Estat original | La campana estava ubicada en un dels suports de pedra interiors de la sala de campanes. |
| Estat actual |
Penjada d'un cable d'acer i ubicada en una sala fosca i sense comunicació exterior. Està coberta per una espessa capa de pols i brutícia, que dificulta la seva documentació. Batall de MURUA de canya de fusta, lligat de qualsevol manera. |
| Mecanismes de toc | Batall |
| Intervencions |
En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 GUIXÀ va decidir que la sonoritat d'aquesta campana, que havia marcat durant sis segles el paisatge sonor de la Catedral de Barcelona, era desafortunada, i que calia rebutjar-la. Afortunadament no fou refosa sinó reclosa en la sala intermèdia del campanar on ara es troba. |
| Propostes |
Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada. Cal reposar el jou compensat de fusta, per tocar a la manera de Barcelona, ventant la campana i fins i tot duent-la a seure, parada invertida cap a dalt entre toc i toc. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala, la campana. La campana hauria de recuperar la seva posició original, en el finestral corresponent. |
| Protecció | Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Actualització | 31-01-2023 |
| 22 Fotos | |
