| Localització | Espadanya de Santa Llúcia | Diàmetre | 30 | Pes aproximat | 16 |
|---|---|
| Fonedor | PALLÉS, BONAVENTURA E ISIDRO | Any fosa | 1851 | Descripció | Campana no documentada degut al seu difícil accés | Truja | Fusta | Estat original |
Segons PERARNAU DE BRUSE (1962) "Hi ha una tradició molt estesa segons la qual les campanes les "va inventar" Sant Bernardí de Nola, Per la qual cosa antigament se les anomenava "nolas". Sant Bernardí -abans de la seva conversió- era mercader i residia a Barcelona sentint profundament arrelats els seus sentiments a la vida de la Ciutat Comtal. Quan la fe i la llum del Cristianisme el van il·luminar va voler deixar un record a Barcelona i li va regalar la primera campana que va posseir la Seu barcelonina. La Tradició afirma que aquesta encara es conserva, que és una de les dos que pengen del campanar de la capella de Santa Llúcia, patrona de les gentils "llucietes" o modistetes. Precisament, la mencionada campana, el de la qual són és diferent del de les altres; només deixa sentir la seua veu una vegada a l'any: la vespra de la festivitat de Santa Llúcia, sota l'advocació de la qual, i al voltant de la catedral s'agrupen els firers de casetes i figures per als naixements, que fan la felicitat dels xiquets en les festes nadalenques." No obstant la campana existent no té cap relació amb aquesta llegenda. | Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. | Valoració | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. | Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. | Notes | Mesures aproximades |
Autors de la documentació
| Editor | ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc | Actualització | 07-11-2016 |
| 7 Fotos | |
