| Localització | Cel·la de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 120 |
| Altura del bronze | 102 |
| Vora | 9.9 |
| Pes aproximat (en quilos) | 1001 |
| Fonedor | BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN |
| Any fosa | 1941 |
| Descripció |
TUTA SIS SEMPER PER EUM GERUNDA, ARVA PINGUESCANT, RELEVERUNT ÆGRI, PAX SIT IN ÆVUM. Interpretació: Assistiu sempre que us plagui aquesta ciutat de Girona, s’evitin les sequeres, siguin guarides les malalties i la pau perduri eternament. INGRESSUM ET EGRESSUM CAPITULARIUM NVNCIO Interpretació: Anuncio les entrades i sortides capitulars. CAPITULI CATHED. GERUNDEN. AC. S. NARCISSI NOMINE SOLEMNIQUE BENEDICTIONE AB EPISCOPO D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ MENSE MAII MCMXLI IMPERTITA, EXULTO, QUANTUMVIS, ALITER DOLEAM CUM PRÆCEDENTEM CAPITULAREM, AB IMPIIS TURBIS CONTRITAM. VOCIS GRAVITATE ET SONORITATE VIX ÆMULARI VALEAM. Interpretació: Beneïda solemnement per el bisbe el Doctor En Josep Cartañà com a campana capitular de la catedral de Girona, i sota el nom de Sant Narcís durant el mes de maig de 1941. Que el so d’aquesta campana ens alegri després de veure amb dolor com es va trencar impiadosament l’antiga campana capitular greu i sonora. Marca de fàbrica: #FUNDICION DE CAMPANES H DE E BARBERÍ EN OLOT MEDALLA DE ORO# Segell capitular: #SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECLESIÆ# Imatges: Escut episcopal, Escut de Girona i Sant Narcís. |
| Anses | 7 |
| Espatlla (H) |
(06)(marca de fàbrica): El·lipse amb la inscripció: “ FUNDICION DE CAMPANAS / DE / H DE E BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO ”. Al centre, la medalla de l’exposició universal de Barcelona de 1888 per les dues cares: a l’anvers, Alfons XIII amb la seva mare regent i la llegenda: “EXPOSICION UNIVERSAL DE BARCELONA. 1888”; al revers, dos àngels, un tocant una trompeta, i una vista dels edificis de l’exposició. 1 cordó Sanefa de roleus vegetals 1 cordó |
| Terç (T) |
Sanefa descendent amb flors i fulles (03) Escut del bisbe Josep Cartañà. Rodó quarterat: Al flanc destre del cap uns xiprers i una casa; al flanc sinistre del cap una creu grega; al flanc destre de la punta la lletra tau i ondat; al flanc sinistre de la punta una espiga; al cor un escut amb unes balances; al cap una mitra. (06) Cartel·la amb Sant Narcís de Girona amb el bàcul a mà dreta i el llibre a l’esquerra. (09) Escut comtal de Girona. (12) Escut capitular de Girona: cercle amb la Mare de Déu i el nen Jesús al centre. Com a timbre el capell amb 2 cordons i 6 borles a cada costat. al voltant una creu patent allisada i la inscripció: “SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ”. Segell capitular de l’església gironina. |
| Mig (M) |
(08-04) TUTA SIS SEMPER PER EUM GERUNDA, ARVA PINGUESCANT, (01-11) INGRESSUM ET EGRESSUM CAPITULARIUM NVNCIO 1 cordó (07-05) RELEVERUNT ÆGRI, PAX SIT IN ÆVUM. 1 cordó |
| Mig peu (MP) |
1 cordó (05-07) CAPITULI CATHED. GERUNDEN. AC. S. NARCISSI NOMINE SOLEMNIQUE BENEDICTIONE AB EPISCOPO D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ MENSE MAII MCMXLI IMPERTITA, EXULTO, 1 cordó (05-07) QUANTUMVIS, ALITER DOLEAM CUM PRÆCEDENTEM CAPITULAREM, AB IMPIIS TURBIS CONTRITAM. VOCIS GRAVITATE ET SONORITATE VIX ÆMULARI VALEAM. |
| Peu |
1 cordó Sanefa de roleus vegetals 1 cordó |
| Prima | Re 1 -39 |
| Hum | Fa 0 -10 |
| Tercera | Sol 1 -48 |
| Quinta | Do# 2 +18 |
| Octava | Mi 2 -6 |
| Tocs tradicionals de campanes | El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. Aquesta campana tenia un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades. |
| Tocs actuals de campanes | El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat. |
| Truja | Fusta model valencià. |
| Estat original | Ubicada originàriament en una finestra, va ser desplaçada fins al centre de l'estructura interior central, i podia quedar aturada invertida mitjançant un topall metàl·lic sobre el qual es recolzava el "braç" o palanca de volteig. |
| Estat anterior | En 1989 seguia en l'estructura interior. |
| Estat actual |
Es troba ubicada en la part alta de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més greus han de situar-se en la part més baixa de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més grans han de situar-se igualment en la part inferior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt. Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura. El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal. |
| Mecanismes de toc | Electromall i motor MAMIAS d'impulsos |
| Intervencions | L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell superior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional. |
| Propostes |
Si es descarta la ubicació de la campana en la finestra - el que constitueix la proposta més coherent amb la tradició i la història de la catedral - la campana ha de ser ubicada en la part baixa de l'estructura, per dos motius: pel seu so més greu (que s'expandeix millor des del més baix) i pel seu major pes (que afecta menys la dinàmica de l'estructura). La instal·lació ha de permetre que la campana es quedi invertida cap amunt entre "toc" i "toc", que pugui ser tocada manualment, i que a més pugui ser conservada sense problemes ni limitacions. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. El jou ha d'augmentar el seu contrapès, a l'estil tradicional, de manera que vingui a pesar entre 3/4 i 4/5 parts de la campana. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el balanceig (com ocorria amb el toc mitjançant soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, es posi el braç per a possibles tocs manuals amb una soga. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o fins i tot quelcom menor a la vora de percussió, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en cas de trencar-se, i que els cables tampoc facin malbé el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti. |
| Protecció | Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notes | El difícil accés a la campana ha impedit, en 2004, la verificació de l'epigrafia i altres trets culturals de la campana. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Actualització | 24-01-2024 |
| 17 Fotos | |
