| Localització | sala de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 118 |
| Altura del bronze | 95 |
| Vora | 10 |
| Pes aproximat (en quilos) | 951 |
| Fonedor | MESTRE ANTONI; MESTRE MIQUEL |
| Any fosa | 1507 |
| Descripció |
Vista la inscripció de la campana sembla oportú nomenar-la com a "Campana del Senyor". La seua inscripció, en bella minúscula gòtica, diu " + xps uincit xps rexnad xps inperat xps ab omni malo nos defendat : si ergo me qritis sinite : nos abire " que es pot interpretar com "xristos vincit xristos regnat xristos imperat xristos ab omni malo nos defendat. si ergo me quaeritis sinite hos abire". Així com la primera part és més usual, i fins i tot es repeteix, amb variants en una altra de les campanes de la torre, CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENSI DE TOT MAL", la segona part es refereix a l'Evangeli de Sant Joan (18,8), en el qual, quan busquen a Jesús en l'Hort de les Oliveres, aquest diu "així que si em buscau a mi, deixeu marxar a aquests". El sentit de la frase pot ser el paper que vol prendre Jesús d'assumir el dolor i el pecat, per a deixar lliures a aquells que salva... En el mig es repeteix per dues vegades una gran creu amb dues imatges als peus: Diaca a la dreta i sant Antoni Abat a l'esquerra mentre que en la part dreta i l'esquerra de la campana hi ha sengles imatges de Santa Maria d'Urgell. L'existència de les dues grans creus, encara sense tindre la datació de la campana, ens la datarien entre principis i mediats del XVI, ja que les campanes gòtiques anteriors manquen d'aquest ornament. La inscripció del peu combina tant la creu anterior com dues llengües diferents: el llatí i el català. Diu " + ihs # xps # ecce cru+cem domini # fugite partes # aduerse # uincit leo de tribu iuda radix # da alla # mr antoni e mr miquel # me fecit ⁑ any ⁑ mil ⁑ d ⁑ uii" que es pot interpretar com "jesus christos. ecce crucem domini fugite partes adverse. vicit leo de tribu # juda radix david allelluia. el mestre antoni i el mestre miquel em feren l'any 1507", o sigui "Jesús Crist. Aquesta és la creu del Senyor, fugiu els enemics. Venç el Lleó de la tribu de Judá, de l'estirp de David, al·leluia. El mestre Antoni i el mestre Miquel em van fer (encara que posa "em fecit" - em va fer) l'any 1507". Sorprén la insistència en la protecció, expressada per tres vegades, assumint Crist els nostres problemes, i alliberant-nos de tots els mals. Així com sant Antoni Abat és fàcil de reconéixer, de la mateixa manera que la Mare de Déu d'Urgell, no ho és tant el diaca que els acompanya. Les lletres, encara que gòtiques tardanes, estan profusament decorades amb animals i plantes. |
| Anses | Anses decorades |
| Terç (T) |
" + xps uincit xps rexnad xps inperat xps ab omni malo nos defendat : si ergo me qritis sinite : nos abire " [mg3.5] |
| Mig (M) | (00) y (06) (creu amb dues imatges als peus: Diaca a la dreta i sant Antoni Abat a l'esquerra) (03) y (09) (Santa Maria d'Urgell) |
| Mig peu (MP) | "ihs ✱ xps ✱ ecce cru+cem domini ✱ fugite partes ✱ aduerse ✱ uincit leo de tribu iuda ✱ radix ✱ da alla ✱ mr antoni e mr miquel ✱ me fecit ⁑ any ⁑ mil ⁑ d ⁑ uii + ✱ " |
| Peu |
2 cordons / garlanda / 2 cordons |
| Prima | Fa 4 -01 |
| Hum | Mi 3 +12 |
| Tercera | Lab 4 -41 |
| Quinta | Si 4 -33 |
| Octava | Fa 5 -47 |
| Tocs tradicionals de campanes |
Desconeixem el toc tradicional d'aquestes campanes, encara que podem presumir que, igual que ocorre en les altres catedrals catalanes, aquesta campana tindria el seu corresponent jou que permetria que oscil·lara i fins i tot poguera assentar-se invertida cap amunt entre toc i toc. Igualment repicaria. Tampoc podem descartar que s'utilitzara per al rellotge i estiguera, en aqueix cas, fixa. |
| Tocs actuals de campanes | El toc actual consisteix en l'oscil·lació de la campana mitjançant motor d'impulsos així com en el toc mitjançant el electromazo exterior. Aquesta campana toca cada dia l'Àngelus, mitjançant oscil·lació. |
| Truja | Ferro rétro PACCARD |
| Estat original | Potser aquesta era la campana del rellotge, situada en la part superior de la torre, i penjant d'una biga de fusta, encara que tampoc podem descartar la seva possible instal·lació amb el seu corresponent jou de fusta, i els mecanismes per a fer-la ventar, deixant-la fins i tot assentada, amb el bronze invertit cap amunt. |
| Estat anterior | En 1989 la campana penjava, com les altres dues antigues, d'una biga de ferro situada entre dos pilars. En aquell moment l'únic mecanisme per al toc consistia en el seu batall interior i una xicoteta cadena per al toc manual. |
| Estat actual |
Ja en anteriors estudis vam observar i informar que l'ansa central estava (i continua estant) trencada. Sorprén per això que precisament aquesta campana, la major, la més antiga, i la que aparentment està més feble, sigui no solament l'única que s'ha motoritzat de les antigues sinó que, fins i tot, toqui diàriament per a l'Àngelus. A més és l'única amb problemes d'ajust dels elements auxiliars: l'electromall pica una mica baix en un defecte de fosa que augmenta, mentre que el batall pega, per contra una mica alt. A més el conjunt està mal regulat, de manera que quan comença a tocar i quan finalitza, no dóna colps per igual en tots dos costats sinó que finalitza i comença colpejant en un només. |
| Mecanismes de toc | (02) electromall (09) motor d'impulsos |
| Intervencions |
L'actuació, realitzada per ERMEC, va consistir a dotar a aquesta campana d'un jou metàl·lic "rétro" de nova fabricació, similar al de la campana afegida, i del seu corresponent motor d'impulsos per a oscil·lar, d'un gran batall per a aqueix tipus de toc, major dels usuals, per a produir un nivell sonor adequat (ja que el sistema produeix un impacte menor) i també del corresponent electromall. El conjunt no respecta les tradicions catalanes i tampoc permet de tocar manualment la campana. |
| Actuacions urgents |
S'ha de valorar si el trencament de l'ansa central posa en perill la seguretat de la campana. Bé és cert que, donada l'especial característica del campanar, probablement l'únic mal que es produïra seria el trencament d'una magnífica campana plena de decoracions i invocacions, però es tracta de protegir el patrimoni i d'utilitzar-lo en la seua justa mesura, no de arriscar-se a veure que passa. En el cas que l'ansa afeblida supose un risc més val utilitzar solament la campana nova per a les oscil·lacions i les altres tres per a repics, fins que es restaure el conjunt. |
| Propostes |
Es proposa la reposició del jou de fusta a la manera catalana i la ubicació en una estructura metàl·lica, situada en el centre de la sala de campanes, de manera que la campana pugui repicar i oscil·lar, quedant-se assentada invertida, tant de manera manual com automàtica. Altres opcions com l'actual (repic i oscil·lació amb el sistema "rétro") o la utilitzada en altres campanes de la sala, no corresponen a models tradicionals locals. D'altra banda ha d'assegurar-se que el trencament de l'ansa central no significa cap perill; en cas contrari cal valorar si la campana ha de romandre estàtica o si cal assegurar-la amb altres solucions,que en qualsevol cas no afectin el so. |
| Valoració | Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 30-09-2019 |
| 121 Fotos | |
