Classe Major o Clàsica (5) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

(Referència 491)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 83
    Altura del bronze 75
    Vora 8
    Pes aproximat (en quilos) 331
    Any fosa 1315ca
    Descripció La campana té una inscripció molt senzilla, en llatí: "VOX DÑI SONAT" que caldria escriure "VOX DOMINI SONAT", que en català significa SONA LA VEU DEL SENYOR. La inscripció està precedida per una petita crucifixió, del tamany de les altres lletres, majúscules gòtiques. Per damunt hi han uns escuts alternats, amb la Tau de la Catedral de Tarragona i les armes del bisbe Rocabertí.
    Anses Anses molt senzilles i elegants
    Espatlla (H) (07) (Escut i tau - ambdós de 5 x 3.5) (11) (escut)
    Terç (T) 2 cordons / " : (Crucifixió) : VOX : DÑI : SONAT " [CG2.5] / 2 cordons / 2 cordons
    Mig peu (MP) Cordó més gruix / 2 cordons
    Prima Do 5 -30
    Hum Mi 4 +30
    Tercera Fa# 5 -14
    Quinta Reb 6 -16
    Octava Mib 6 +18
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Tocs actuals de campanes La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Truja Fusta amb un capçal de pedra
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part inferior. Una de les campanes sordes es trobava ubicada damunt. Tenia una corda unida al batall per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics. De manera escandalosa, sent com és una de les quatre més antigues del conjunt, era l'única de totes a la qual havien susbtituït el jou de fusta i pedra per un de ferro de MANCLÚS de València, que posava en greu perill la seva conservació.

    Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estat actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
    • mecanització, mitjançant un electromall extern, i substitució de la instal•lació tradicional de la campana per un jou de ferro. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam.
    Actuacions urgents La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
    Propostes A més de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com a Bé d'Interés Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    19 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 20-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 85 Visitants: 85 Usuaris: 0