| Localització | Sala de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 129 |
| Altura del bronze | 110 |
| Vora | 13 |
| Pes aproximat (en quilos) | 1243 |
| Fonedor | GENER, RAFEL |
| Any fosa | 1642 |
| Descripció |
En la part superior posa "EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " utilitzada entre altres ocasions, en l'Introit de la missa de sexagèsima que es pot traduir com DESPERTEU, CRIST, AJUDEU-NOS I ALLIBEREU-NOS, PEL NOM VOSTRE. És una variant del Salm 44 (43):26 "EXSURGE, DOMINE, ADIUVA NOS ET REDIME NOS PROPTER MISERICORDIAM TUAM" que té una traducció una mica més poètica: AIXEQUEU-VOS, SENYOR, AJUDEU-NOS I SALVEU-NOS, MOGUT PEL VOSTRE AMOR. Baix hi ha una llarga dedicatòria, en la qual s'omet el nom de l'autor: " # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # # TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # # CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # # ANNO 1642 # " que pensem haurien d'haver escrit "SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRÆSULIS EN POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO CAPITULI LARGUAQUE SIMUL PIETATE JOANNIS" i que proposem traduir com VAIG NÉIXER A CÀRREC DEL PRELAT GUILLEM PERÒ DESPRÉS DE TRES-CENTS TRENTA ANYS TORNE A RESSORGIR RENOVADA A EXPENSES TANT DEL CAPÍTOL COM DE LA PIETAT I GENEROSITAT DE JOAN. Hem de suposar, al menys de moment, que tant Guillem, en 1312, com Joan, en 1642, eren els "presidents", és a dir els bisbes corresponents. Té el mateix any i factura que la campaneta dels quarts, la qual cosa permet assignar l'autor. |
| Anses | Anses possiblement trencades i reforçades amb altres de ferro superposades. |
| Terç (T) |
(2 cordons) / "EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " / (2 cordons) |
| Mig (M) |
() (querubí) () (creu 10 x 10) () (querubí) () (sant - no identificat per la brutícia) () (querubí) () (creu) " # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # / # TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # / # CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # / # ANNO 1642 # "[CH2.5] / (2 cordons) / (garlanda) / (2 cordons) |
| Mig peu (MP) | (5 cordons junts) |
| Peu | (2 cordons separats) |
| Prima | La 4 +33 |
| Hum | Sol 3 +17 |
| Tercera | Re 5 -30 |
| Quinta | Fa# 5 +30 |
| Octava | La 5 +05 |
| Tocs tradicionals de campanes | Campana ventada i també tocada a cops lents amb un martell exterior, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners. |
| Tocs actuals de campanes | Campana voltejada i també ventada. L'electromall sembla fora d'ús. |
| Truja | Ferro MANCLÚS nova |
| Estat original |
M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que fou la segona campana fins la col·locació de Na Bàrbara. Es va comprar per ordre del bisbe Villanova i 330 anys després fou refosa a instàncies del bisbe Santander i del capítol. En 1594 s'ordenà que fos substituïda en alguns tocs per Na Bàrbara, però en 1621 se seguia utilitzant per a la vigília “tercia dominicarum quando extraendum erit Sm. Sacramentum” En 1642 estava totalment fragmentada. El 8 d'abril, el Monestir de La Real donà el metall per a refer-la. S'encarregà l'obra a mestre Gener que feu tirar tots els trossos davant la porta de l'Almoina. El 24 de juliol, després de la missa matinal, el domer i alguns capellans es dirigiren en processó a la Casa de la Foneria on resaren lletanies, una salve, l'oració de la Verge i la de Sant Antoni. A continuació, començà la fosa de la campana. Quan els assistents veren que el metall corria molt be entonaren un “Te Deum” en acció de gràcies. El diumenge, 10 d'agost, després de completes, el canonge-sagristà, Joan Baptista Zaforteza, beneïa la nova campana. El dia següent, sol tombant, la pujaren. El treball durà una hora i, quan la tengueren a dalt, repicaren les altres mentre es disparaven trets d'arcabús. No se sumà a tal festa N'Eloi, perquè havia de tocar el darrer tret de vint-i-cinc tirades per l'enterrament del jutge del Reial Consell Antoni Mesquida. Sofrí la ruptura d'una ansa l'any 1725 i s'ordenà que mentre estàs així tocàs Na Bàrbara l'extremunció dels canonges. L'any 1769 ja estava totalment inservible i es donà ordre que fos Na Bàrbara qui tocàs l'extremunció de Dª Benita Barco, viuda del tinent general D. Gregorio Geral, però insistint que el fet no servís de precedent. A 1770 s'ordenà una visura per si necessitava arreglar-se, i el mateix any s'encarregaren tres batalls nous per N'Eloi, N'Antònia i En Pizà. Un nou reconeixement de la campana es va fer a 1779. Aquest de mostrà que totes les anses estaven en perill. El dia 1 de desembre de l'any següent s'ordenà que es fongués de bell nou, encarregant-se l'obra a mestre Joan Matz. En ella hi ha la següent inscripció: EXURGE CRISTE, ADJUVA NOS ET LIBERANOS NOS PROPTER NOMEN TUUM. SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRAESULIS ET POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO. CAPITULI LARGAQUE MANU ET PIETATI IOANNIS. ANNO 1642. No obstant allò indicat creiem que la campana és fosa per Rafel GENER, i que no fou refosa, encara que hagué de ser reparada diverses vegades, per defectes de les anses, com queda documentat. Probablement el Mestre MATZ sigui el ferrer que va fer la reparació i no pas el fonedor. |
| Estat anterior |
En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la. També es va modificar l'antic mall extern, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners, afegint-hi una bobina trifàsica per tocar externament la campana, sense adaptar-lo a la nova ubicació més alta del bronze. |
| Estat actual |
En el jou posa "ANTONIA". Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància. Les anses estan incompletes i reforçades amb tires de ferro. El batall sols conserva un cable de seguretat, que marca la campana, deformant el so, i no aportant cap protecció. Hi ha un mall extern antic, que permetia tocar la campana, i també ventar-la, sense descordar el batall. El mall està ara connectat a un electromall trifàsic. Com la campana està més alta, el mall pica molt baix, amb perill imminent de trencament de la campana. |
| Mecanismes de toc | (09) motor impulsos MOVOTRON (09) martell extern amb bobina trifàsica que queda desplaçat |
| Intervencions |
Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València. En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses. |
| Actuacions urgents | L'electromall no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament. |
| Propostes |
Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada. En allò que sigui possible cal mantenir les anses reforçades actuals, ja que formen part de la història de la campana. Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït. La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana serà dotada d'electromall extern, adequat al mall antic existent, però regulat per picar al punt correcte. Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen. Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana. |
| Protecció | Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal•lació ha sigut substituïda i ha de ser reconstruïda per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 25-10-2016 |
| 44 Fotos | |
