Jesús, Maria i Josep, La xicoteta (2) - Parròquia de Sant Vicent Ferrer - SANT VICENT DEL RASPEIG - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 4575)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 59
Altura del bronze 49
Vora 6
Pes aproximat 119
FonedorROSES, PASCUAL
Any fosa 1801
Descripció La campana té una inscripció al terç que diu així: "JESUS MARIA JOSEF✱ANO I80I ✱ ✱ ✱ ✱ ✱". Aquesta disposa dels noms de les tres persones de la Sagrada Família, prou habituals a les inscripcions de les campanes des del segle XVII fins ben entrat el XX. A més té l'any de fosa. Al mig hi ha una creu amb pedestal.
Terç (T) (2 cordons)
(triangle decorat) "JESUS MARIA JOSEF✱ANO I80I ✱ ✱ ✱ ✱ ✱"
(2 cordons)

Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (7 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Possiblement es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i es voltejava des de la sala de les campanes
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtica.
Truja Fusta INDUSTRIAS MANCLÚS
Estat anterior Estava instal·lada amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. Li faltava un fragment al llavi.
Estat actual Restaurada. Soldada per Lachenmeyer a Alemanya de un badat i d´un desprendiment en la corona. El 11 de gener de 2004 es puja de nou al campanar darrere de la restauració.

Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta semblant a les de perfil tradicional valencià. Té un motor d'impuls i electromall monofàsic, així com un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat
Mecanismes de toc Motor d'impuls (03) i electromall monofàsic (09)
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1801 qual estaven finalitzant les obres del temple parroquial. Tot i que les inscripcions no indiquen el nom del seu autor, la peça es podria atribuir al campaner de Benissoda Pasqual Roses, fonedor actiu entre finals del segle XVIII i principis del XIX al territori valencià. La presència d'aquest al sud d'Alacant està documentada en 1801 quan fon una campana per a l'església parroquial de Guardamar del Segura i la disposició del pal vertical de la creu i els graons del pedestal són idèntics als d'una campana signada per aquest fonedor i situada a l'església parroquial de Sant Bertomeu de Petrer (1803).

Als anys 70 del segle XX es va col·locar a la nova sala de les campanes. Entorn d'aquesta data es va dotar amb truja de ferro i la mecanitzaren amb motor de vol continu i electromall trifàsic. A principis del segle XX presentava un badat al llavi que es va soldar, tornant al campanar en 2004. Industrias Manclús va fabricar la truja de fusta i va instal·lar i mecanitzar la campana.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Esta campana està situada a la part est del campanar. Algunes dades de la fitxa completades amb les notes de D. Martínez Verdú (febrer 2002)

Autors

  • Relojería Valverde (2001)
  • BUIGUES METOLA, Marcos (12-03-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; FERRANDO MOLINES, Juan Vicente [Documentació de la campana] (22-02-2020)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-04-2020
12 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 26-05-2020
    Convertir a PDF