| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 48 |
| Pes aproximat (en quilos) | 64 |
| Fonedor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Any fosa | 1950 |
| Descripció | La campana degué ser concebuda per l'il·lustre sacerdot alaquaser Mn. José Esteve Forriol, expert en llengües clàssiques i bon coneixedor de la presència al campanar de l'Assumpció, fins als espolis de l'estiu de 1936, d'una campana a la qual els seus veïns atribuïen l'honor de ser el bronze baix el qual fou trobada la imatge de la patrona. D'ací que la nova campana, donada a la parròquia per la família d'Esteve Forriol, fora fosa amb la vocació de recuperar l'espai deixat anys enrere per l'emblemàtica "campana de la Mare de Déu". La nova campana va ser dedicada a la patrona, afegint-li, però, el nom de Teresa, segurament en memòria de la mare de la família, Teresa Forriol Nebot. I en record de les antigues atribucions protectores de la campana de la patrona, en el mig peu de la peça va ser inclosa una cuidada inscripció llatina, que resa: "DOMINVM LAVDO. VIRGINEM CANO. PVERPERAS ADIVVO. PROCELLAS REPELLO.". |
| Terç (T) |
(Dos cordons) "MARIA DEL OLIVAR TERESA ALACUAS ANO 1950 ✱" (Dos cordons) |
| Mig (M) |
(00) (Creu flordelisada) (03) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / ROSES HNOS / SILLA VALENCIA" (06) "A EXPENSAS DE LA FAMILIA / ESTEVE FORRIOL / M C M L" (09) (Immaculada Concepció) |
| Mig peu (MP) |
(Dos cordons) "DOMINVM LAVDO. VIRGINEM CANO. PVERPERAS ADIVVO. PROCELLAS REPELLO. ✱" (Dos cordons) |
| Peu | (Dos cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes |
En el període transcorregut entre la seua instal·lació al campanar i la primera electrificació, la campana era repicada des dels peus del campanar, fins on descendien sengles cordes des dels batalls de les campanes perquè pogueren ser tocades sense necessitat de pujar a la torre cada vegada que hi haguera que fer-ho. Així era tocada a les misses majors dels diumenges, que eren assenyalades amb un toc repicat de les tres campanes, i als senyals de difunts, en què també era tocada a "mitja vela" (la denominació local del mig vol). En les festes era voltejada a mans del campaner. Encara que, simbòlicament, va fondre's amb la vocació de substituir l'antiga "campana de la Mare de Déu", aquesta campana mai no va acomplir les comeses protectores que Alaquàs va atribuir al bronze baix el qual –segons la tradició popular– va ser trobada la imatge de la patrona. Tampoc degué voltejar per a cap albat, com li correspondria com a campana menor de la torre, donada la mala premsa que els rituals festius celebrats entorn a la mort dels xiquets i les xiquetes van començar a tindre a partir dels primers compassos del nou-cents. |
| Tocs actuals de campanes | La campana volteja i repica de manera automàtica i, més puntualment, és tocada de manera manual. |
| Truja | Truja de fusta dels Barberí, instal·lada per Industrias Manclús. |
| Estat original |
El 1950 la família Esteve Forriol va donar a la parròquia una nova campana dedicada a la Mare de Déu de l'Olivar, amb la vocació d'emplenar el buit que havia deixat l'antiga campana de la patrona. El nou bronze havia sigut fos a la foneria dels Hermanos Roses de la veïna Silla, l'empresa que el proveiria, també, d'una truja de fusta amb peces de formigó, un model de truja molt estés entre les campanes de la postguerra, que garantia contrapés sense necessitat d'augmentar el volum de la peça i, per tant, amb un cost relativament baix. La truja de què va ser proveïda la campana, de fet, degué ser produïda en sèrie, açò és, construïda sense una destinació definida. Així ho posa de manifest que, en arribar al campanar, la finestra escollida per ubicar la campana va haver de ser estretida per adaptar-la a les mesures del braç de la truja. En qualsevol cas, l'arribada de la nova campana a la torre suposà el punt i final al procés de reconstrucció del conjunt de campanes després dels espolis de la guerra, que va donar-se per conclòs amb un bronze menys. No seria fins a dècades més tard que al campanar foren afegides dos noves campanes, lluny ja, però, de qualsevol voluntat restitutòria. |
| Estat anterior |
Pocs anys després d'haver sigut fosa, a l'octubre de 1969 la campana fou mecanitzada pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. Fou en aquesta intervenció quan la campana va perdre l'antiga truja de fusta, per ser substituïda per una altra metàl·lica, l'únic model de contrapés amb què –d'acord amb les teories d'aquelles empreses– seria possible mecanitzar el volteig de l'instrument. La campana, a més, va ser proveïda d'un electromall trifàsic per al repic automàtic. Aquella intervenció, en què van vore's implicades també les dos campanes majors, va tractar de ser revertida a mitjans de la dècada de 1990, en una intervenció encarregada a la recent nascuda –i ja extingida– Industrias Manclús, en el context de la restauració del campanar. L'actuació, però, va saldar-se amb pocs èxits. A les campanes van ser instal·lades noves truges de fusta, comprades pels Manclús a la –també desapareguda– foneria catalana dels Barberí, d'escassa qualitat, mal contrapesades i alienes a qualsevol model tradicional, tant en alçat com en perfil. En substitució dels antics mecanismes de toc, van ser instal·lats electromalls monofàsics de resposta molt més ràpida que els anteriors; i motors de volteig per impulsos, amb deficiències importants –mai solucionades– en la seua instal·lació, a les quals cal atribuir, segurament, les continues avaries que s'han succeït en els últims anys. Els nous batalls, llunyans també a qualsevol model tradicional, no han aportat tampoc solucions satisfactòries. |
| Estat actual | La campana ha vingut manifestant amb una agudesa creixent les conseqüències que les deficiències de la intervenció dels anys 1990 han tingut sobre ella. El motor de volteig ha sigut una font permanent de problemes de conservació, que cal vincular amb l'aclaparadora falta de pes a la truja, però sobretot, amb la seua instal·lació en la vertical de la campana, que no possibilita que les articulacions del mecanisme s'adapten a la curvatura de la roda. Inexplicablement, el batall continua sense comptar amb un cable de seguretat que evite la caiguda de la peça a la via pública en cas de despreniment. El braç de la truja, insuficientment llarg, tampoc impediria la caiguda de l'instrument. |
| Mecanismes de toc | Motor de vol d'impulsos i electromall a les (09). |
| Propostes | Seria recomanable revertir amb una restauració ben concebuda les intervencions que la campana va experimentar durant la segona meitat del segle XX, que com hem vist, mai aconseguiren resultats satisfactoris ni en el plànol de la conservació ni –molt menys– en el terreny patrimonial. Qualsevol actuació sobre la campana hauria de contemplar la substitució de la truja actual per una nova, també de fusta, amb un contrapés adequat a la seua grandària, que en la seua confecció seguisca els models tradicionals locals, ben coneguts gràcies a nombrosos testimonis gràfics publicats als Quaderns d'Investigació d'Alaquàs. Caldria estudiar la possibilitat de netejar interior i exteriorment el bronze, i de substituir el batall actual per un altre nou de ferro dolç, més adient a les proporcions de la campana i que comptara sempre amb un cable de seguretat. L'electromall actual podria conservar-se, però el motor de volteig hauria de canviar-se per un de nou, que s'ubicara en una posició adequada per al seu correcte funcionament. L'ordinador que gestiona els tocs automàtics de la campana també podria ser mantingut, només caldria reprogramar-lo, per tal que reproduisca els senyals tradicionals locals, ben documentats en successives campanyes de recollida de la memòria oral inherent a les campanes del poble. |
| Protecció | Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit (BIC). |
| Valoració | Campana interessant, que pot refondre's en cas de trencament després de la seua documentació. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Actualització | 01-07-2020 |
| 9 Fotos | |
