| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 67 |
| Altura del bronze | 57 |
| Vora | 8 |
| Pes aproximat (en quilos) | 174 |
| Fonedor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Any fosa | 1939 |
| Descripció | La campana té la següent inscripció al terç: "✱ EN HONOR DE SANTA INES VIRGEN Y MARTIR ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939". Aquesta indica la santa a la qual es dedica la campana, la data de fosa i una al·lusió a la fi de la Guerra Civil. Al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "CTRS ROSES HERMANOS". Finalment té la següent inscripció al mig peu: "✱ ✱ EN MEMORIA DE LA VENERABLE INES VIRGEN Y PENITENTE DE MONCADA ✱". La inscripció recorda a Agnés Pedrós Alpicat, més coneguda com la venerable Agnés de Moncada, anacoreta que va viure a una cova pròxima a la Cartoixa de Portaceli fins a l'any 1428 quan va morir. |
| Terç (T) |
(2 cordons) "✱ EN HONOR DE SANTA INES VIRGEN Y MARTIR ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939" (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals) |
| Mig (M) |
(00) (Creu de Sant Jaume) (03) (monograma de Maria) (06) (marca de fàbrica) "CTRS ROSES HERMANOS" / (Escut Nacional) (09) (anagrama de Jesús) |
| Mig peu (MP) |
(2 cordons) "✱ ✱ EN MEMORIA DE LA VENERABLE INES VIRGEN Y PENITENTE DE MONCADA ✱" (2 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes |
Volteig des de la mateixa sala de les campanes. Possiblement tambié repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
| Tocs actuals de campanes | Repic i volteig automàtic. |
| Truja | Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estat anterior |
Campana estava mal orientada (creu cap a l´interior). La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XVIII, que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja. La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera. El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada. L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament. |
| Estat actual |
La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismes de toc | (03) ballester, (09) motor de vol per impulsos i electromall. |
| Intervencions |
La campana va ser fosa, junt amb la resta del conjunt, l'any 1939 als tallers de la foneria Hermanos Roses. L'any 1963 va ser mecanitzada mitjançant un sistema innovador per part de tècnics locals, diferent del model imperant del moment perquè va conservar la truja de fusta antiga, tot i que la instal·lació tradicional va ser profundament modificada. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls. |
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 12-04-2024 |
| 21 Fotos | |
