| Localització | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 72 |
| Altura del bronze | 62 |
| Vora | 8 |
| Pes aproximat (en quilos) | 216 |
| Fonedor | ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA) |
| Any fosa | 1914 |
| Descripció | La campana compta al terç amb aquesta inscripció: "# SANTO DIOS SANTO FUERTE SANTO INMORTAL # AÑO 1914 / # # LIBRANOS SEÑOR DE TODO MAL # #". Aquest text forma part de les Letanies Mayors, cantades tradiconalment el dia de Sant Marc (25 d'abril) per la benedicció dels camps i del Solemne Trisagi, cant més solemne dedicat a la Santíssima Trinitat. Els origens d'aquest cant els conta Jacobo da Varazze en la Llegenda Daurada, prenent com a font el Llibre Tercer de Sant Joan Damascè: durant unes rogatives celebrades a Constantinopla en motiu de una terrible calamitat un xiquet que participava va ser pujat al cel, escoltant en tot moment als àngels cantar aquest càntic. En el moment de tornar a la terra va entonar aquest cant cesant en eixe moment la calamitat. El Concili de Calcedonia va aprovar aquet cant, finalitzant Sant Joan el seu relat amb aquestes paraules: "Estic segur de que els dimonis fugen ràpidament en escolar la seua lletra". A més trobem la data de fundició (l'any 1914). Seguidament al mig trobem l'advocació a la que es dedica la campana i el rector que la va manar fondre: "# SIENDO CURA D / ROQUE GRANELL # SANTO THOMAS DE AQUINO". |
| Terç (T) |
(cordó) / "# SANTO DIOS SANTO FUERTE SANTO INMORTAL # AÑO 1914" / (cordó) / "# # LIBRANOS SEÑOR DE TODO MAL # #" (cordó) |
| Mig (M) |
(00) (Creu)br /> (06) (Sant Calze) "# SIENDO CURA D / ROQUE GRANELL # SANTO THOMAS DE AQUINO" |
| Mig peu (MP) |
(4 cordons) / (cenefa de flors) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Suposem que seria repicada des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall i voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Volteja i repica automàticament. Toca els quarts |
| Truja | Ferro Manclús Vella |
| Estat original | Comptava amb truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià. Possiblement tenia una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la. |
| Estat actual | La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes, orientada a l'est. Compta amb truja de ferro de la Casa Manclús i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. El batall està ben lligat i reforçat amb cable de seguretat. Seria recomanable restaurar la campana, canviant la truja de ferro actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià, així com netejar el bronze per dins i fora. Per últim el motor de vol continu deuria ser canviat per altre d'impulsos, que facilite tocar manualment la campana i emule els tocs tradicionals. |
| Mecanismes de toc | Motor vol continu i electromall (03) |
| Intervencions | En l'any 1914 va ser fosa i per algunes decoracions com les flors es pot atribuir a Vicente Domingo Roses, fonedor natural d'Atzeneta d'Albaida, que va emigrar a València i obrir una foneria a la ciutat. L'any 1936 va ser requisada de la parròquia originària, encara que no va ser destruïda. L'edició 44 del Butlletí Oficial de l'Arquebisbat de València la cita amb el número d'inventari 144, sent lliurada en 1939 a la parròquia de Puçol. En 1956 el rector D. Enrique Viñals va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. Els treballs es van efectuar entre decembre de 1956 i gener de 1957 . En la documentació de 2014 presenta un batall nou, instal·lat per Electrorecamp S.L. i un electromall. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notes | La campana es coneix popularment com "La Marina". |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 23-05-2015 |
| 28 Fotos | |
