| Localització | Sala de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 100 |
| Pes aproximat (en quilos) | 579 |
| Fonedor | NIGRERA PALLÉS, YSIDRO (BARCELONA) |
| Any fosa | 1858 |
| Descripció | La campana presenta motius antropomorfs en sis de les anses i dos cordons en l'espatlla. En el terç hi ha tres cordons. Entre els dos superiors té esta inscripció: "+ Dª. MIQUELA PASTOR • A LA PARRAL • YGLESIA DE VILLAFAMES •". Completa seria: "+ DOÑA MIQUELA PASTOR A LA PARROQUIAL IGLESIA DE VILAFAMÉS". Entre els dos cordons inferiors hi ha una sanefa. A continuació, en el mig presenta una custòdia, les imatges de la Mare de Déu i Sant Josep i la marca de fàbrica: "CONSTRUIDA / POR / YSIDRO NIGRERA PALLES / EN / BARCELONA / 18 / 58". Seguidament, en el mig peu hi ha un grup de quatre cordons i dos més de tres. Per acabar, en el peu hi ha dos cordons i una sanefa vegetal entre ells. |
| Anses | Sis anses antropomorfes. |
| Espatlla (H) | (2 cordons) |
| Terç (T) |
(cordón) (06) "+ Dª. MIQUELA PASTOR • A LA PARRAL • YGLESIA DE VILLAFAMES •" (Totes majúscules la ª superíndex) (cordó) (sanefa) (cordó) |
| Mig (M) |
(00) (custòdia) / (03) (Mare de Déu del Rosari) / (06) (marca de fonedor) "CONSTRUIDA / POR / YSIDRO NIGRERA PALLES / EN / BARCELONA / 18 / 58" (09) (Sant Josep) |
| Mig peu (MP) |
(4 cordons) (3 cordons) (3 cordons) |
| Peu |
(cordó) (sanefa vegetal) (cordó) |
| Tocs tradicionals de campanes |
Tal i com mostren les marques d'oli als murs laterals de la campana, aquesta seria voltejada des de la pròpia sala de campanes, potser a corda, amb l'ajuda de la "ballesta" amb la que segurament va comptar la seua antiga truja. A més, aquest bronze també repicaria, tant des de la pròpia sala de campanes, com des de la base del campanar, fins on baixaria una corda per realitzar els tocs repicats més senzills. Per altra banda, en el mig peu hi ha marques d'una maça horària en diversos punts, fet que mostra que la campana es feia servir en tocs horaris. |
| Tocs actuals de campanes | Vols i repics exclusivament automàtics. |
| Truja | Truja de fusta nova amb capçal de pedra (a l'estil tradicional de la comarca). |
| Estat original | La campana comptaria com ara, amb una truja de fusta amb el capçal de pedra (a l'estil tradicional de la comarca), potser proveïda de "ballesta" per voltejar-se a corda. |
| Estat actual |
Està instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes, dotada amb truja de fusta i pedra i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall. |
| Mecanismes de toc | Motor de vol per impulsos i electromall. |
| Intervencions | La campana fou restaurada entre els anys 1987 i 1989 per Albert Barreda, junt amb la resta del conjunt. Durant la intervenció, que va suposar un canvi de gran importància respecte a l'agresiva activitat mecanitzadora que s'havia estat duent a terme durant la segona meitat del segle XX, a les tres campanes se'ls van instal·lar noves truges de fusta amb capçal de pedra (a l'estil tradicional de la comarca) i mecanismes de toc automàtic, que ara podien simular els tocs tradicionals i permetre els manuals. Aquesta exemplar restauració fou inaugurada el 4 de juny de 1989, amb un concert de campanes a càrrec del Gremi de Campaners Valencians. |
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 17-04-2024 |
| 25 Fotos | |
