| Localització | Sala primera de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 152 |
| Altura del bronze | 120 |
| Vora | 14 |
| Pes aproximat (en quilos) | 2033 |
| Fonedor | ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) |
| Any fosa | 1923 |
| Descripció | La campana compta amb una inscripció que indica el nom de la campana, l’advocació religiosa a la que està dedicada. També romanen el nom d’autoritats eclesiàstiques i civils de l’època. Té una decoració molt abundant, comuna a moltes campanes foses per aquesta fundició. Al terç té una inscripció que diu així “SIENDO ABAD DE ESTA COLEJIATA EL ILUSTRISIMO SOR DOCTOR D JOSE SANCHO MARTINEZ”. Després trobem dos cordons que la separen d’aquesta altra: “Y ALCALDE DE ESTA CIUDAD D DIEGO MORELL ADROVER”. Seguint trobem elements característics comuns en campanes com garlandes vegetals amb copons una creu molt decorada. També hi ha un escut municipal de Gandia, rodejat per inscripcions incises que diuen així: SIC LUCEANT OPERA TUA / AYUNTO CONSTL DE GANDIA" / " AÑO ✱ 1923" ✱, és a dir: “ SEGUEIXEN LLUINT ELS TEUS ACTES”, lema que apareix en alguns escuts municipals de la ciutat. També trobem el nom de l’advocació a la que està dedicada, en concret a Sant Francesc de Borja, Duc de Gandia i Maria de l’Assumpció titular de la Col·legiata: “MARIA DE LA ASUNCION” / “FRANCISCO DE BORJA”. Aquestes inscripcions rodegen la figura de Sant Francesc de Borja. Apareix també la marca de fundició de la campana: "VALENCIA" / (rodejant l’escut d’Espanya) / "FUNDICION DE CAMPANAS ROSES HERMANOS" / "CMINO TRANSITS JUNTO CTRA MADRID". La següent part de la campana està composta d’una abundant decoració com garlandes vegetals damunt dels 6 cordons. Tot seguit hi ha una altra garlanda vegetal, decorada amb flors i angelets. |
| Terç (T) |
(Querubins i garlandes) (2 cordons) "SIENDO ABAD DE ESTA COLEJIATA EL ILUSTRISIMO SOR DOCTOR D JOSE SANCHO MARTINEZ ✱ " (2 cordons) "Y ALCALDE DE ESTA CIUDAD D DIEGO MORELL ADROVER ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ " (2 cordons) (Garlanda amb motius vegetals i copons) |
| Mig (M) |
(00) (Creu molt decorada amb motius vegetals amb un angelet en la part superior amb el cartell "INRI") (03) (Escut municipal de Gandia amb dues inscripcions incises rodejant-lo, la primera amb les lletres cap a l'interior de l'escut, la segona cap a l'exterior) "SIC LUCEANT OPERA TUA / AYUNTO CONSTL DE GANDIA" / "AÑO ✱ 1923 ✱" (06) "MARIA DE LA ASUNCION" / (Sant Francesc de Borja) / "FRANCISCO DE BORJA" (09) (marca de fàbrica "VALENCIA" / (escut d’Espanya) / "FUNDICION DE CAMPANAS ROSES HERMANOS" / "CMINO TRANSITS JUNTO CTRA MADRID" |
| Mig peu (MP) |
(Garlanda vegetal) (6 cordons) (Garlanda vegetal) |
| Peu |
(2 cordons) (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes |
Els tocs tradicionals de la campana eren efectuats mitjançant el repic (efectuats desde la base del campanar), mentre que era voltejada per a les grans solemnitats desde la sala de les campanes. Concretament el volteig estava reservat per a les celebracions litúrgiques de primera clase. |
| Tocs actuals de campanes | Automàtics. |
| Truja | Fusta 2001 Técnica y Artesanía. |
| Estat original | La campana comptava amb una truja de fusta fabricada l’any 1946, ja que l’anterior es va substituir per una nova degut al seu estat. Disposava d’una corda al batall que arribava fins als peus del campanar per efectuar els repics. Abans de la guerra civil, la campana estava situada en la finestra Oest. Dades aportades segons el llibre La Seu Colegiata de Santa María de Gandia I - “Se hizo una remonta de los yugos de las 4 campanas existentes” costant 12.083’50 pessetes. |
| Estat anterior |
En 2000 la campana estava inutilitzada. En 2009, abans de la restauració, tenia en 03 un electromall monofàsic que picava excessivament baix (amb perill de trencament de la campana). També tenia en 03 motor de vol continu amb reductora, així com una truja de ferro de MANCLÚS vella. (Nota F.LLOP i BAYO) La campana estava instal·lada a la finestra Sud de la primera sala de les campanes, amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús i un motor de volteig continu, amb dos electromalls, un monofàsic a les (09) i un trifàsic en desús a les (03). Comptava amb un batall lligat sense cable de seguretat, que era de plàstic i rebotava durant els voltejos. A més, la fusta de suport de la campana que abraçava les ases amb els tirants estava en un lamentable estat, ficant en perill la seua conservació. |
| Estat actual | La campana està instal·lada a la mateixa finestra al igual que abans de restaurar-la. Té una truja de fusta, fabricada per 2001 Técnica y Artesanía amb un motor de volteig d’impulsos i electromall monofàsic en (09). Aquestos són gestionats per l’ordinador que hi ha a la Sagristia del temple. També disposa d’un batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat, instal·lat en 2015, a causa de la rotura de l’anterior. |
| Mecanismes de toc | Motor de volteig a impulsos; Electromall monofàsic (09) |
| Intervencions |
La campana fou fosa pels germans Roses de València i que posteriorment s’instal·laren en Silla. És un resultat d’una refosa efectuada en 1923, pel trencament d’una més antiga que datava de 1883. L’any 1936, foren llançades desde el campanar però aquesta junt l’antiga campana de Sant Nicolau i la del Rosari, afortunadament suportaren l’impacte i no es trencaren. Per tant, en octubre de 1939, es tornaren a instal·lar les campanes sobrevivents a la guerra. En 1946, es van fabricar noves truges de fusta que garantiren la possibilitat de poder voltejar-les. No obstant, pocs anys després als anys seixanta fou automatitzada per Salvador Manclús, canviant-li la truja de fusta per una de ferro. També es van instal·lar un motor de volteig continu, junt a un electromall trifàsic. En juliol de 2009, es va baixar del campanar per traslladar-la als tallers de 2001 Técnica y Artesanía per restaurar la campana. En aquesta intervenció es va construir un nou jou de fusta, junt a una neteja que es va realitzar en el bronze, eliminant la brutícia de colomina que la cobria.A finals de desembre del mateix any, tornà al campanar quedant instal·lada amb un motor de vol a impulsos i un electromall monofàsic. El 1 de gener de 2010, amb motiu de l’any Borja, es va celebrar un concert de campanes dirigit per Llorenç Barber i amb la col·laboració dels Campaners de l’Alqueria de la Comtessa i els Campaners d’Albaida. En 2015 s’instal·la un nou batall, a causa de la rotura de l’anterior. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | Sergio Osa Millán |
| Actualització | 04-08-2020 |
| 56 Fotos | |
