Maria de la Font (3) - Capella de la Mare de Déu de la Font - VILALLONGA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 3274)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 72
Altura del bronze 62
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 216
FonedorROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)
Any fosa 1918
Descripció Aquesta campana compta a la superfície del seu bronze amb una completa inscripció que esdevé un extraordinari document que ens apropa als seus orígens. Així, al terç de l'instrument, podem llegir: "MARIA DE LA FUENTE SIENDO ALCALDE BARTOLOME PAVIA Y JUEZ ONOFRE SASTRE Y CURA D. ELISEO URIOS". Un text on se'ns indica el nom de les principals figures de la Vilallonga de l'època que, més avall, al mig peu, es completa amb la data de fosa: "AÑO 1918". Acompanyant a aquestes inscripcions apareixen una gran quantitat de motius ornamentals de caràcter fonamentalment vegetal i floral, que cal posar en correspondència amb l'estètica modernista de la València del moment.
Terç (T) (Dos cordons)
"MARIA DE LA FUENTE SIENDO ALCALDE BARTOLOME PAVIA Y JUEZ ONOFRE SASTRE Y CURA D. ELISEO URIOS"
(Dos cordons amb molta separació)
(Garlanda vegetal de caire modernista)
Mig (M) (00) (Creu de gran senzillesa alçada sobre un ric pedestal amb motius vegetals i florals d'un caràcter fortament modernista)
(03) (Monograma de Maria portat per dos àngels)
(06) (Mare de Déu amb el Xiquet en braços coronada per una garlanda floral)
(09) (Marca de fàbrica amb l'escut d'Espanya envoltat per la inscripció del fonedor, quasi il·legible) "FUNDICIÓN DE CAMPANAS DE VICENTE DOMINGO ROSES / VALENCIA / CAMINO TRANSITS JUNTO Ctra MADRID"
Mig peu (MP) (06) "AÑO 1918"
(Garlandes florals)
(Quatre cordons emparellats amb xicotets motius florals al centre)
(Garlandes florals que connecten amb les superiors mitjançant les flors dels cordons, creant bells efectes ondulants)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes El bronze era voltejat des de la pròpia sala on se situa amb motiu de les grans solemnitats anuals, entre les quals destaca, és clar, la festa de la Mare de Déu de la Font, titular de la capella i patrona de Vilallonga. A més, alguns elements conservats a la torre evidencien que aquesta era, potser, l'única campana que comptava amb una llarga corda per repicar des de la base del campanar. Aquesta tècnica de toc era emprada, segurament, per convocar al veïnat a les celebracions que, setmanalment, tenien lloc a la capella. I possiblement, com de costum a les nostres terres, aquestos actes eren convocats amb tres repics constants de gran senzillesa, conclosos amb un colp, dos o tres, depenent de la senyal de què es tractara.
Tocs actuals de campanes La campana volteja automàticament amb motiu de les grans solemnitats anuals, entre les que cal destacar, és clar, la festa de la Mare de Déu de la Font, titular de la capella i patrona de Vilallonga. Igualment, malgrat l'electrificació aquest bronze continua sent l'encarregat de convocar a les celebracions quotidianes a la capella, mitjançant el seu repic automàtic.
Truja Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.
Estat original La campana, hereva d'un bronze anterior, fou fosa a 1918 a la foneria que l'atzenetí Vicente Domingo Roses Soler regentava al camí de Tránsitos de la ciutat de València. Juntament amb el nou bronze, als tallers de l'empresa fou forjat un nou batall que, segurament, és el que hui coneixem. Pel que fa a la truja, possiblement fou reutilitzat el contrapés de la campana anterior.
Després de la seua eixida dels forns d'aquesta empresa, el bronze fou beneït el 26 de maig d'aquell any, diumenge de la Santíssima Trinitat, a la plaça de la capella.
Estat anterior A la documentació realitzada a l'any 2000 la campana es trobava en un estat de conservació semblant a l'actual.
Estat actual L'estat de conservació de la campana no és l'adeqüat per a una peça d'aquest interés. L'instrument, que penja del finestral principal de la torre, encara conserva la truja metàl·lica, així com el motor de vol continu i l'electromall trifàsic, de què fou proveïda a la segona meitat del segle XX. No obstant, fruit del pas del temps, aquestes instal·lacions, que posen en perill la conservació de l'instrument, es troben en un avançat grau de degradació.
Mecanismes de toc Motor de vol continu a les (09) i electromall trifàsic a les (03).
Intervencions A una data encara indeterminada de la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida, que a 1965 havien fos la campana mitjana, varen electrificar l'instrument amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original de la campana fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa.
Actuacions urgents Proposem que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la capella podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners.
Propostes Suggerim que la campana siga restaurada per tal de retornar a l'instrument els valors, materials i immaterials, originals. Amb aquesta finalitat, caldria substituïr el contrapés metàl·lic per un nou de fusta, que seguira el perfil de l'original; netejar el bronze interior i exteriorment, amb l'objectiu de recuperar la seua sonoritat originària; canviar el batall original de la campana per un de nou, conservant l'antic; i finalment, si és necessari per al seu ús, dotar la campana d'un motor d'impulsos i d'un electromall, que reproduïren els repics i voltejos tradicionals de la capella de Vilallonga, sense impedir possibles tocs manuals.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (23-07-2017)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 11-06-2022
26 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 92 Visitants: 92 Usuaris: 0