Mare de Déu de la Font (2) - Sants Reis - VILALLONGA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 3272)

Localització Campanar.
Diàmetre 81
Altura del bronze 66
Vora 7
Pes aproximat 308
FonedorROSES, MANUEL
Any de fosa 1806
Descripció Aquesta extraordinària campana històrica compta al seu terç amb una completa inscripció en castellà que, a més d'indicar-nos la dedicació, així com l'autor i la data de fosa de l'instrument, no deixa dubte al voltant de la procedència del bronze. Així mateix, el text compta amb un nodrit nombre d'abreviacions que són fruit, sense cap mena de dubte, del reduït espai disponible per introduïr la inscripció. D'aquesta manera, al text podem llegir: "NRA ✱ SRA ✱ D ✱ LA ✱ FVENTE ✱ ✱ ROSES ✱ AÑO ✱ I806 ✱ ✱ ✱", és a dir, "NUESTRA SEÑORA DE LA FUENTE ROSES AÑO 1806".
La inscripció del terç de la campana es completa, a l'àrea central de l'instrument, amb la imatge de la patrona de Vilallonga, que com d'habitual a la seua iconografia, apareix sobre la font de la que, segons indica la tradició popular, aquesta imatge mariana va fer brollar l'aigua. De fet, reforçant la història del miracle (que li atorgaria el seu nom a la Mare de Déu), als costats de la font apareixen, així mateix, dos aus bevent.
Anses Anses antropomòrfiques.
Terç (T) (Dos cordons)
"NRA ✱ SRA ✱ D ✱ LA ✱ FVENTE ✱ ✱ ROSES ✱ AÑO ✱ I806 ✱ ✱ ✱"
(Dos cordons)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal)
(06) (Imatge de la Mare de Déu de la Font sobre la font del miracle)
Mig peu (MP) (Cinc cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana segurament seria repicada des de la base de la torre, fonamentalment per a les senyals de missa cantada i potser, per a les de difunts. Així mateix, amb motiu de les grans solemnitats anuals, l'instrument seria voltejat des de la pròpia estança de les campanes. No obstant, els tocs tradicionals de Vilallonga haurien de ser investigats amb profunditat en una certa urgència.
Tocs actuals de campanes L'instrument repica i volteja de manera automàtica. Entre els seus usos actuals està el toc dels quarts del rellotge, que tanmateix, a l'actualitat gestiona l'ordinador de la sagristia.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa 2001 Bells.
Estat original L'instrument va ser atribuït, durant la primera presa de dades, a Jaime Roses o Rosas, és a dir, al mateix fonedor que quatre dècades més tard, a 1847, signaria la campana mitjana d'aquesta torre. No obstant això, la documentació exhaustiva d'alguns dels elements d'aquest bronze, entre els quals cal destacar la firma del fonedor, les lletres emprades i la creu, evidencia una mà distinta a la de Jaime Roses. Suggerim, per aquest motiu, com a hipòtesi, que el "ROSES" que signa aquesta campana no és Jaime, sinó Manuel, l'autor de la campana dels Quarts del campanar de la Col·legiata de Gandia (1783).
Estat anterior A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, la campana ja havia sigut restaurada.
Estat actual La campana, restaurada a 1999, es troba encara en un excel·lent estat de conservació. Potser, l'únic aspecte en què cal incidir és la instal·lació del motor de volteig baix de la roda, una característica que segurament no permet la correcta articulació del seu llibre.
Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall a les (09), i ballesta per al volteig manual a corda.
Intervencions Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar la campana amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa. No obstant això, poques dècades després, a 1999, la campana fou restaurada per l'extingida empresa 2001 Bells. Durant la intervenció, l'antiga truja metàl·lica va ser substituïda per una nova de fusta, de perfil genèric valencià; el bronze va ser netejat; a l'instrument li fou instal·lat un nou batall; i, finalment, la campana fou mecanitzada amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que controlats per un ordinador, podrien reproduïr els tocs tradicionals i permeten els tocs manuals.
Actuacions urgents Suggerim que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la parròquia podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (22-07-2017)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 31-01-2018
2 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 24-02-2018
    Convertir a PDF