Mare de Déu del Rosari (4) - Parròquia de la Mare de Déu del Rosari - SEDAVÍ - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 2935)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 93
Altura del bronze 71
Vora 8
Pes aproximat 466
FonedorMONZÓ, MIGUEL
Any fosa 1843
Descripció La campana té al terç aquesta inscripció: "✱ ✱ ✱ ✱ REGINA ✱ SACRATISIMI ✱ ROSARII ✱ AÑO I843 ✱ MONSO ✱ M ✱ F ✱ ✱ ✱". Correctament escrita seria: "REGINA SACRATISSIMI ROSARII AÑO 1843 MONZÓ ME FECIT". Aquesta es pot traduir com: "REINA DEL SANTÍSSIM ROSARI ANY 1843 MONZÓ EM VA FER". La primera part té una súplica a la Mare de Déu del Rosari, titular del temple parroquial i patrona de Sedaví, que procedeix de la Litaniae Lauretana o Lletania de la Mare de Déu que forma part de l'oració del Rosari. A més indica la data de fosa i el nom del fonedor.
Anses Anses amb decoracions antropomòrfiques.
Terç (T) (2 cordons)
"✱ ✱ ✱ ✱ REGINA ✱ SACRATISIMI ✱ ROSARII ✱ AÑO I843 ✱ MONSO ✱ M ✱ F ✱ ✱ ✱"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (imatge de la Mare de Déu del Rosari)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes. Repicava també, segurament des dels peus de la torre. Es tocava al mig vol per als difunts.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Truja de fusta nova d'ELECTRORECAMP.
Estat original Estava instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional local i disposava d'accesoris per tocar-la manualment.
Estat anterior La campana estava ubicada a la Sala de les Campanes, dotada de truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu. Disposava d'electromall trifàsic i tenia restes d'un sistema de mig vol.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Té una truja de fusta de perfil tradicional valencià i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) Motor de vol per impuls i electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1843 per Miguel Monzó i després de beneïda es va pujar al campanar. Als anys 70 la foneria de Salvador Manclús del Grau de València la va mecanitzar. La truja de fusta es canvià per altra de ferro i instal·laren diversos mecanismes per tocar-la automàticament (motor de vol continu, electromall trifàsic i mig vol.

Va ser restaurada per ELECTRORECAMP S.L. al maig de l'any 2012, netejant-li el bronze i cambiant-li tant els accesoris per al toc automàtic, com la truja de ferro Manclús per una nova de fusta. Aquesta intervenció fou inaugurada amb la benedicció de les campanes i un concert a càrrec dels Campaners de la Catedral de València el 15 de maig del 2012.
Protecció La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (11-12-2010)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana restaurada] (15-05-2012)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació fotogràfica] (30-03-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 24-03-2018
22 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 25-10-2020
    Convertir a PDF