| Localització | trasagrari |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 71 |
| Altura del bronze | 65 |
| Pes aproximat (en quilos) | 207 |
| Any fosa | 1699 |
| Descripció |
La campana conserva sis de les anses originals i a l'espatlla té dos cordons. Seguidament, al terç presenta un grup de tres cordons i altre de dos. Entre ells se situa la següent inscripció llatina: "S✱CHRISTOPHERE✱S✱BARBARA✱ET✱S✱IVCVNDINA✱ORATE✱P✱NO". Completa seria: "SANCTE CHRISTOPHERE, SANCTA BARBARA ET SANCTA IVCVNDINA ORATE PRO NOBIS". Té tres advocacions, fet relativament habitual a l'època. Sant Cristòfol i Santa Bàrbera són molt habituals, però crida especialment l'atenció la de Santa "Iucundina" o Jucundina, una màrtir dels primers segles del cristianisme que està poc documentada. Aquestes advocacions estan acompanyades de la súplica típica, presa de les diverses lletanies. En valencià seria: "SANT CRISTÒFOL, SANTA BÀRBERA I SANTA JUCUNDINA PREGUEU PER NOSALTRES". Al mig hi ha una creu de calvari, formada amb una doble sanefa i entre el pedestal d'aquesta apareix l'any de fosa: "✱AÑO✱ + ✱I699✱". També al mig hi ha dos cordons i una sanefa, que repeteix els motius de la creu. En aquest espai repeteix tres vegades un motiu que té una creu de calvari entre dos xiprers. Una d'aquestes disposa en la seua part superior i la inferior d'un cor travessat per una fletxa, un motiu que podria al·ludir a Sant Agustí o bé ser una de les primeres representacions del Sagrat Cor de Jesús. |
| Espatlla (H) | (2 cordons) |
| Terç (T) |
(3 cordons) "S✱CHRISTOPHERE✱S✱BARBARA✱ET✱S✱IVCVNDINA✱ORATE✱P✱NO" (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) "✱AÑO✱" (creu de calvari) "✱I699✱" (03) (creu entre dos xiprers) (06) (creu entre dos xiprers) (cordó) (sanefa) (cordó) (03) (cinta) (06) (Sagrat Cor o escut de Sant Agustí) / (creu entre dos xiprers, rodejada de sanefes) / (Sagrat Cor o escut de Sant Agustí) |
| Mig peu (MP) | (5 cordons) |
| Peu | (3 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Repic i volteig manual. |
| Tocs actuals de campanes | No es toca. |
| Estat actual | Badada, anses trencades. La campana està depositada des de finals de la dècada dels 90 del segle XX a l'antic transagrari, sense cap classe d'element que faça valdre la seua importància patrimonial. |
| Intervencions | Portada a Faura després de la Guerra Civil (1936-1939) va estar en funcionament fins que es va trencar, al voltant de la dècada dels 90. Després d'aquest fet i de la fosa d'un conjunt nou la varen ubicar a l'interior del temple parroquial. |
| Actuacions urgents |
És imprescindible fer valdre aquesta peça. Per fer-ho caldria portar a terme en primer lloc una neteja d'aquesta, com a mínim superficial, als tallers d'una empresa especialitzada. Seguidament, caldria valorar-la, destacant el seu valor patrimonial i situant-la a un lloc destacat a l'església on fora possible admirar-la i conservar-la al mateix temps. Es podria ubicar en una vitrina per conservar-la i per motius de seguretat, destacant amb una cartel·la la importància de la mateixa. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notes | Aquesta campana procedeix d'un magatzem de campanes, que després de la Guerra Civil estaven dipositades en ports, com el nostre cas en el del Port de Sagunt. Esta, en portar el nom de Sta. Bàrbera i sent la patrona de Faura aquesta santa, fon una de les triades. Té una ansa trencada i substituïda per altra postissa que perfora el bronze. Anaren per ella l'obrer de vila Josep Salvador Camarelles, segons testimoni d'aquest, i Joaquim Guillem Ferrer en el seu carro (nota de MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier). |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 17-10-2021 |
| 36 Fotos | |
