La Puríssima (2) - Parròquia de Sant Jaume Apòstol - RELLEU - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 215)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 73
Altura del bronze 60
Vora 7
Pes aproximat 225
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1873
Descripció En primer lloc trobem a les anses unes decoracions antropomorfes i seguidament disposa a l'espatlla d'una sanefa amb motius neogòtics. Al terç, situada entre cordons, trobem una inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada i la data de fosa: "LA PURISIMA CONSEPCION ANO I873". Aquesta té diverses errades i correctament seria: "LA PURISIMA CONCEPCIÓN AÑO 1873". L'espai que deixa lliure el text al terç està omplit amb triangles decorats. Al mig trobem una creu amb pedestal i un gran relleu amb els àngels adorant l'Eucaristia.
Anses Anses amb decoracions antropomorfes.
Espatlla (H) (cordó)
(sanefa amb motius neogòtics)
Terç (T) (2 cordons
(sanefa amb triangles decorats) "LA PURISIMA CONSEPCION ANO 1873"
(2 cordons)
Mig (M) (03) (Àngels adorant l'Eucaristia)
(06) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta nova de perfil tradicional local
Estat anterior Als anys 90 del segle XX es va documentar amb una truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús que s'acabava d'instal·lar. No estava mecanitzada i tenia una corda al batall per repicar-la. El batall era antic.
Estat actual L'estat de conservació del conjunt és bo. La campana conserva la instal·lació tradicional amb la truja de fusta antiga de perfil tradicional local que es va restaurar. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat
Mecanismes de toc (09) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1873. Tot i que les inscripcions no indiquen el seu fonedor, creiem que va ser fosa per Jaime Roses, campaner d'Atzeneta d'Albaida. La creu és característica del fonedor, així com el model de les lletres. Altres elements com ara la sanefa neogòtica i el motiu dels Àngels adorant l'Eucaristia són un recurs habitual d'aquest fonedor durant esta època. A principis de la dècada dels 90 del segle XX la foneria de Salvador Manclús del Grau de València va canviar la truja de fusta per altra de ferro però sense arribar a mecanitzar-la.

Pocs anys després Electrorecamp va restaurar la campana. Aquest treball va suposar el canvi de truja per altra nova de fusta amb un perfil idèntic al de la campana gran, una intervenció modèlica, ja que es va recuperar un perfil de truja propi del poble. La campana es va mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per altra campana.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Segons Vte. Tomàs es conserva l´antiga truja de fusta original. (nota de F. Xavier Martín, 1995)

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier [Primera presa de dades] (09-07-1995)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de la campana i actualització de la fitxa]] (14-06-2019)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 27-08-2019
13 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 12-11-2019
    Convertir a PDF