| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 73 |
| Altura del bronze | 60 |
| Vora | 7 |
| Pes aproximat (en quilos) | 225 |
| Fonedor | ROSES, JAIME |
| Any fosa | 1873 |
| Descripció | En primer lloc trobem a les anses unes decoracions antropomorfes i seguidament disposa a l'espatlla d'una sanefa amb motius neogòtics. Al terç, situada entre cordons, trobem una inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada i la data de fosa: "LA PURISIMA CONSEPCION ANO I873". Aquesta té diverses errades i correctament seria: "LA PURISIMA CONCEPCIÓN AÑO 1873". L'espai que deixa lliure el text al terç està omplit amb triangles decorats. Al mig trobem una creu amb pedestal i un gran relleu amb els àngels adorant l'Eucaristia. |
| Anses | Anses amb decoracions antropomorfes. |
| Espatlla (H) |
(cordó) (sanefa amb motius neogòtics) |
| Terç (T) |
(2 cordons (sanefa amb triangles decorats) "LA PURISIMA CONSEPCION ANO 1873" (2 cordons) |
| Mig (M) |
(03) (Àngels adorant l'Eucaristia) (06) (Creu amb pedestal) |
| Mig peu (MP) | (4 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa sala de les campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Repic i volteig automàtic. |
| Truja | Fusta nova de perfil tradicional local |
| Estat anterior |
Als anys 90 del segle XX es va documentar amb una truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús que s'acabava d'instal·lar. No estava mecanitzada i tenia una corda al batall per repicar-la. El batall era antic. |
| Estat actual | L'estat de conservació del conjunt és bo. La campana conserva la instal·lació tradicional amb la truja de fusta antiga de perfil tradicional local que es va restaurar. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat |
| Mecanismes de toc | (09) motor d'impuls i electromall monofàsic |
| Intervencions |
La campana va ser fosa l'any 1873. Tot i que les inscripcions no indiquen el seu fonedor, creiem que va ser fosa per Jaime Roses, campaner d'Atzeneta d'Albaida. La creu és característica del fonedor, així com el model de les lletres. Altres elements com ara la sanefa neogòtica i el motiu dels Àngels adorant l'Eucaristia són un recurs habitual d'aquest fonedor durant esta època. A principis de la dècada dels 90 del segle XX la foneria de Salvador Manclús del Grau de València va canviar la truja de fusta per altra de ferro però sense arribar a mecanitzar-la. Pocs anys després Electrorecamp va restaurar la campana. Aquest treball va suposar el canvi de truja per altra nova de fusta amb un perfil idèntic al de la campana gran, una intervenció modèlica, ja que es va recuperar un perfil de truja propi del poble. La campana es va mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protecció |
La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per altra campana. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notes | Segons Vte. Tomàs es conserva l´antiga truja de fusta original. (nota de F. Xavier Martín, 1995) |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 27-08-2019 |
| 13 Fotos | |
