La Visitació de Nostra Senyora (1) - Parròquia de Maria Magdalena - L'ORXA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 2064)

Localització Sala de les campanes.
Diàmetre 50
Altura del bronze 39
Vora 5
Pes aproximat 72
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any de fosa 1989
Terç (T) (2 cordons)
"LA VISITACIO DE NOSTRA SENYORA"
(Cordó)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Anagrama de Maria)
(06) "RECTOR: D. RAFAEL GUIA MARÍN / RECORD DELS GERMANS CERVERA MARTINEZ / ANY 1.989"
(09) (Marca de fàbrica) "S. MANCLÚS VALENCIA"
Mig peu (MP) (Cordó)
Tocs tradicionals de campanes Encara que la campana va restar electrificada després de la seua fosa, hauria de seguir, tant si és tocada manualment com si ho és automàticament, els tocs tradicionals de l'Orxa.
Tocs actuals de campanes Volteig i repic exclusivament automàtics.
Truja Truja de ferro moderna de Salvador Manclús (València).
Estat anterior Durant la primera presa de dades, efectuada al setembre de 1998, la campana ja havia perdut les seues anses i comptava amb un batall modern correctament lligat, així com amb la truja metàl·lica que encara en l'actualitat conserva.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada amb una truja metàl·lica de Manclús, que des del trencament de les anses del bronze, s'uneix a aquest per mitjà de tota una sèrie de taladres a la corona. Així mateix, compta amb un batall de l'empresa instal·ladora lligat a l'ansa batallera amb cuir, però en canvi carent de "soquet".
Mecanismes de toc Motor de vol continu a les (03) i electromall trifàsic a les (09).
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1989 als tallers de Salvador Manclús de València -que tant sols quatre anys després, tancaria les portes de la seua foneria-, com un obsequi dels germans Cervera Martínez a la parròquia de Santa Maria Magdalena de l'Orxa, aleshores regida per Mn. Rafael Guía Marín. Després de la seua fosa, a l'instrument se'l va proveïr segurament de la truja metàl·lica amb la que encara avui compta i possiblement va ser dotat dels mecanismes de toc automàtic dels que també disposa en l'actualitat, és a dir, el motor de vol continu i l'electromall trifàsic propis de les instal·lacions de Salvador Manclús. No obstant, tal i com ens mostren les dades recollides durant la primera documentació de la campana, pocs anys després de la seua arribada al campanar el bronze va perdre bona part de les seues anses, possiblement com a conseqüència de defectes en la seua fosa. Aquest succés va obligar a trepanar la corona de l'instrument, per tal de tornar a unir-lo a la seua truja.
Propostes La campana hauria de ser restaurada, substituint l'actual truja metàl·lica per una nova de fusta, que en la seua confecció hauria de seguir el perfil local que mostren els fragments de les truges originals que es conserven al sòl de la sala de les campanes. Igualment, el bronze hauria de ser netejat per dins i per fora per recuperar el seu so original, i proveït de nous mecanismes de toc automàtic, que simulen els tocs tradicionals i permeten els tocs manuals.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, Xavier (28-09-1998)
  • JORDÀ SALA, Josep (19-07-2016)
Editor MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 20-05-2017
8 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 16-12-2017
    Convertir a PDF