Rei En Jaume - Col·legi del Santíssim Crist de la Fe - ALCÀSSER - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 16814)

Localització Espadanya
Diàmetre 27
Pes aproximat 11
FonedorROSAS, JAIME; MORENO, VICENTE
Any fosa 1909
Descripció Ens trobem davant d'una de les nombroses campanetes que durant els primers anys del segle XX va fondre, potser ja de manera seriada, la foneria regentada per Jaime Rosas i Vicente Moreno. Una factoria ben activa als campanars de l'Horta, en què conservem encara algunes peces signades o atribuïdes a ella, a poblacions com Alaquàs, Picanya o Mislata. Com és freqüent entre les campanes d'aquesta foneria, la d'Alcàsser és una peça profusament decorada amb motius historicistes, propis de l'estètica de la València de principis de segle. Inclús la que sembla ser la seua dedicació, el rei En Jaume, respon als gustos historicistes i els pensaments nacionalistes de l'època del "revival".
La campana, segons les dades aportades per Salvador-Artemi Mollà, compta a la cara posterior amb una creueta amb peixos, un dels símbols més antics de la visualitat artística cristiana; i als laterals amb una torre i una imatge de Jaume I, un element poc freqüent en la campanologia valenciana, del qual només es coneix un paral·lel, a la campana de Sant Jaume (1895) de la parròquia de Sant Pere Apòstol de Moixent, procedent de la capella de la Casa Orà, un mas situat al terme municipal d'aquesta població de la Costera. La imatge del Conqueridor amb què compta la campana de Moixent, obra també de Rosas i Moreno, i per tant, probablement idèntica a la d'Alcàsser, és una còpia de l'escultura eqüestre del rei que des de feia uns pocs anys presidia el Parterre de València.
L'única àrea de la campana documentada fotogràficament és la cara exterior, on apareix entre estrelles i baix d'alguns querubins la inscripció dedicatòria: "✱ JESUS ✱ MARIA ✱ JOSE ✱ / ✱ ANO ✱ 1909 / REY D JAIME". Finalment, entre les inscripcions apareix la imatge del Natzaré.
Terç (T) (Quatre cordons)
(Querubins)
Mig (M) (00) "✱ JESUS ✱ MARIA ✱ JOSE ✱" / ✱ (Natzaré) ✱
(03) (rei En Jaume)
(06) (creu amb peixos)
(09) (torre)
Mig peu (MP) (Tres cordons)
(00) "✱ ANO ✱ 1909 / REY D JAIME"
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes Cada dia a l'alba era voltejada per alguna religiosa de la comunitat o algun alumne de l'escola, per anunciar la missa conventual. Potser en algun moment, degut al seu mal estat, va ser repicada, com posarien de manifest les restes de cable que hi ha unides al seu batall.
Tocs actuals de campanes En desús.
Truja Truja de fusta original.
Estat actual La campana conserva incòlume la instal·lació, açò és, la truja de fusta, el batall de forja i els coixinets de què fou proveïda després de la seua compra. El llarg abandonament que ha patit la peça l'ha degradada, fins el punt que la seua estabilitat depén de la brida metàl·lica que pinça l'eix corresponent amb el cigonyal. Les peces metàl·liques estan profundament afectades pel rovell i la fusta de la truja en un avaçat estat de descomposició, amb faltes evidents de material.
Mecanismes de toc Cigonyal per al volteig manual des de l'interior de la capella.
Intervencions Segurament a causa d'una caiguda, la campana va perdre les seues anses de fosa, que van ser substituïdes per unes altres de ferro. Posteriorment al braç li va ser instal·lada una brida metàl·lica, per assegurar l'estabilitat de la campana.
Propostes A curt termini, seria recomanable despenjar la campana de l'espadanya i traslladar-la a un espai protegit a l'espera d'una restauració, per assegurar la seua integritat. Qualsevol intervenció sobre la campana hauria de contemplar la restauració de la seua truja i, en cas que no fora tècnicament possible pel seu mal estat, la construcció d'una rèplica. El batall també hauria de ser respectat i la campana netejada interior i exteriorment.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals - Documentació de la campana i fitxa] (01-07-2016)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 14-04-2020
6 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 25-09-2020
    Convertir a PDF