Localització |
Sala de les campanes |
---|
Diàmetre (en cm) |
98 |
---|
Altura del bronze |
80 |
---|
Vora |
10 |
---|
Pes aproximat (en quilos) |
545 |
---|
Fonedor | MESTRES, ADJUTORI |
---|
Any fosa |
1742 |
---|
Descripció |
La campana té a l'espatlla dos segells amb la imatge de Sant Medard. Els segells tenen aquesta inscripció en llatí: "SAИTE / MEDARDE". Correctament seria: "SANCTE MEDARDE". La inscripció es tradueix així: "SANT MEDARD". Seguidament trobem al terç dos textos també en llatí: "SANCTVS DEVS (medalla redona amb el bust del Salvador) SANCTVS FORTIS SANCTVS IMMMORTALIS MISERERE NOBIS SAT MARIA (imatge gòtica de la Mare de Déu) ORA PRO NOBIS". La es pot traduir així: "SANT DÉU, SANT FORT, SANT IMMORTAL TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES / SANTA MARIA PREGA PER NOSALTRES". La primera part està dirigida a la Santíssima Trinitat. Els origens d'aquest cant els conta Jacobo da Varazze en la Llegenda Daurada i prenen com a font el Llibre Tercer de Sant Joan Damascè: durant la celebració d'unes rogatives a Constantinopla amb motiu d'una terrible calamitat un xiquet que participava va ser pujat al cel i va escoltar als àngels cantar aquest càntic. En el moment de tornar a la terra va entonar aquest cant i la calamitat va cesar eixe moment. El Concili de Calcedonia va aprovar aquest cant, finalitzant Sant Joan el seu relat amb aquestes paraules: "Estic segur de que els dimonis fugen ràpidament en escolar la seua lletra". La segona part té una sencilla oració dirigida a la Mare de Déu que procedeix tant de l'Ave Maria com de les diverses lletanies.
Al mig dispos d'una creu amb quatre med.També té aquesta inscripció: "DE CALAF / ADYVTORI MESTRES / ME FEV LO ANY 1742". Aquesta indica la procedència del mestre fonedor (Calaf a Barcelona), el seu nom (Adjutori Mestres) i la data de fosa. |
---|
Espatlla (H) |
(2 cordons)
(2 cordons)
(06) (Creu entre dos segells amb la imatge de Sant Medard) "SAИTE / MEDARDE" |
---|
Terç (T) |
(2 cordons)
"SANCTVS DEVS (medalla redona amb el bust del Salvador) SANCTVS FORTIS SANCTVS IMMMORTALIS MISERERE NOBIS SAT MARIA (imatge gòtica de la Mare de Déu) ORA PRO NOBIS"
(2 cordons)
|
---|
Mig (M) |
(00) (creu amb una medalla central redona amb la Ecce Homo i quatre medalles als extrems de la creu amb la imatge de Sant Medard) "SAИTE / MEDARDE" (a cada medalla)
(06) (Creu) (Sant Josep) (Sant Antoni de Padova) (Sant Sebastià) (Creu) "DE CALAF / ADYVTORI MESTRES / ME FEV LO ANY 1742" (imatge gòtica de Sant Miquel) |
---|
Mig peu (MP) |
(5 cordons) |
---|
Peu |
(3 cordons) |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
La campana es tocava de forma repicada des de la mateixa sala de les campanes. Per a la major part dels tocs es repicava per mitjà d'una corda. Dins d'alguns tocs festius es voltejava amb les mans.
|
---|
Tocs actuals de campanes |
Repic automàtic. |
---|
Truja |
Fusta amb un contrapés de pedra |
---|
Estat actual |
La campana està en regular estat de conservació, ubicada a una de les finestres de la sala de les campanes. Conserva la instal·lació tradicional amb truja de fusta de perfil local i una peça de pedra, així com diverses falques per fixar les diverses parts de la truja. Té fragments d'una ballesta de fusta que servia per a alçar-la. Disposa de batall lligat amb el sistema tradicional i un electromall monofàsic per repicar-la automàticament. Les estructures preparades per a la visita al mirador del castell impedeixen el moviment de la campana. |
---|
Mecanismes de toc |
(03) fragment de la ballesta fusta (utilitzada per alçar la campana), (09) electromall monofàsic |
---|
Intervencions |
Va ser fosa l'any 1742, segurament pel trencament d'una campana més antiga. El mestre campaner Adjutori Mestres de Calaf, membre d'una de les famílies més importants de fonedors catalans del segle XVIII la va fondre. Durant els segles posteriors a penes es va intervenir, limitant-se aquestes actuacions a la substitució de les peces de fusta o ferratges en mal estat. Entorn de l'any 2013 la mecanitzaren amb electromall monofàsic. |
---|
Propostes |
La instal·lació s'ha de conservar en la mesura de les possibilitats de forma íntegra perquè tots els elements que la formen (truja, ferratges i batall) són testimonis de l'ús de la campana al llarg dels segles. Aquesta idea es deu traduir en la conservació de la instal·lació i la seua restauració. Sols es podran canviar els elements que no asseguren l'estabilitat del conjunt i sempre se substituiran per altres de formes semblants als tradicionals.
Es podria dotar amb motor d'impuls per voltejar d'acord amb els tocs tradicionals, però és recomanable conservar el seu toc manual. Igualment caldria dotar el batall amb cable de seguretat.
Per altras banda és necessari replantejar l'estructura del mirador per tal que aquesta no impedisca el moviment de la campana i per tant no limite els seus usos tradicionals. |
---|
Protecció |
Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit amb la categoria de BIC (Castell de Benavarre / Benavarri).
|
---|
Valoració |
Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
---|
Instal·lació |
La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
---|
Notes |
Magnífica campana per la seua iconografia barroca (Nota de F. LLOP i BAYO) |
---|
Autors de la documentació- ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (18-09-1984)
- ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (27-10-2018)
|
Editor de la fitxa |
ALEPUZ CHELET, Joan |
---|
Actualització |
15-11-2018 |
---|
| 19 Fotos |
---|