María Inés (1) - Ermita de la Mare de Déu de la Salut - CREVILLENT - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 15506)
Localització Espadanya
Diàmetre 41
Altura del bronze 36
Vora 5
Pes aproximat 40
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1950
Descripció La campana té al terç una senzilla inscripció amb el seu nom: "✱ MARIA INES ✱". Seguidament té al mig una creu de Sant Jaume, una imatge de la Puríssima, un Anagrama de Jesús i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "JUAN Bª ROSES SOLER / FUNDICION DE CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA". Al mig peu hi ha altra inscripció amb el nom del poble i la data de fosa: "✱ CREVILLENTE AÑO 1950 ✱". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
Terç (T) (cordó)
(00) "✱ MARIA INES ✱"
(cordó)
(cordó)
Mig (M) (00) (marca de fàbrica) "JUAN Bª ROSES SOLER / FUNDICION DE CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA"
(03) (Anagrama de Jesús)
(06) (Creu de Sant Jaume)
(09) (Immaculada Concepció)
Mig peu (MP) (2 cordones)
(00) "✱ CREVILLENTE AÑO 1950 ✱"
(2 cordones)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava manualment des de l'interior de l'ermita per mitjà d'una corda unida al cigonyal.
Tocs actuals de campanes Conserva els usos tradicionals.
Truja Fusta original
Estat actual L'estat de conservació és regular. Conserva la instal·lació tradicional amb una truja de fusta, cigonyal per voltejar-la, ferratges i batall. Els rodaments no descansen directament al mur i estan fixats a dos barres de ferro que estan encastades dins de l'espadanya. Té tant a la cara interior com a l'exterior una estructura metàlica semblant a una caixa que la tanca. Per últim disposa de batall que no està ni lligat ni reforçat amb un cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) cigüeñal
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1950, quan es va construir l'ermita, als tallers de la foneria de Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida. Per mitjà d'aquesta també es va adquirir la truja de fusta i instal·lar la campana a l'espadanya.
Propostes La instal·lació és tradicional i ha de ser restaurada si cal tractant de conservar-la. No s'admetrà el canvi de la truja per altra que no siga idèntica a l'actual. Es podria mecanitzar amb motor d'impuls però es recomana conservar el toc manual. Cal lligar el batall i instal·lar un cable de seguretat.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan, CORTÉS RUIZ, Cristian [Documentació de la campana] (01-07-2019)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 12-07-2019
11 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 13-11-2019
    Convertir a PDF