La Divina Pastora (3) - Església nova de la Mare de Déu de l'Assumpció - MEQUINENZA / MEQUINENSA (ARAGÓN)

(Referència 15199)

Localització Estructura de les campanes
Diàmetre (en cm) 113
Altura del bronze 98
Vora 14
Pes aproximat (en quilos) 835
FonedorMESTRES, JAUME
Any fosa 1773
Descripció Al l'espatlla té una sanefa amb diversos penjolls. Té al terç una inscripció en llatí i espanyol que està repartida entre dos nivells: "✱ PVES DE LA GREY ESCOGIDA SOIS LA DIVINA PASTORA MISERICORDIA SEÑORA / ✱ QUE SOY LAOVEJA PERDIDA DR JOANNES SERRADO RECTOR SONARE ME FECIT". La part en espanyol podria estar copiada d'uns gojos o cants populars dirigits a la Divina Pastora. La part en llatí indica el nom del rector que estava a la parròquia de Mequinensa quan va ser fosa la campana. Es tradueix així: "EL DOCTOR EN JOAN SERRADO, RECTOR, EM FEU SONAR".

Al mig té una gran custòdia amb àngels adorant-la i les següents imatges religioses, emmarcades per abundant decoració: Sant Miquel, Sant Antoni de Pàdua, la Divina Pastora, Sant Pere i Santa Bàrbera. La imatge de la Divina Pastora està acompanyada per la següent inscripció: "MARIA SANTISIMA / PASTORA DIVINA / DE LAS ALMAS ✱". Seguidament, també al mig, trobem dos cordons i la següent inscripció: "ME HICIERON EN EL ANNO I773". Aquesta combina el llatí amb l'espanyol, per aquest motiu està "ANNO" en lloc de "AÑO". La resta de l'espai queda ocupat per una sanefa amb querubins. A més, està al mig la marca del fonedor amb la inscripció (en llatí i català) que envolta una imatge de Sant Jaume Matamoros: "ME FESIT JAUME MESTRES CAMPANER DE REUS". Aquesta es tradueix així: "EM VA FER JAUME MESTRES CAMPANER DE REUS".

Per últim té al mig peu cinc cordons i al peu una sanefa amb motius vegetals, situada entre dos cordons.
Espatlla (H) (sanefa amb diversos penjolls)
Terç (T) (2 cordons)
"✱ PVES DE LA GREY ESCOGIDA SOIS LA DIVINA PASTORA MISERICORDIA SEÑORA"
(2 cordons)
"✱ QUE SOY LAOVEJA PERDIDA DR JOANNES SERRADO RECTOR SONARE ME FECIT"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Custòdia amb àngels)
(02) (Sant Miquel)
(04) (Sant Antoni de Pàdua)
(06) (Divina Pastora) "MARIA SANTISIMA / PASTORA DIVINA / DE LAS ALMAS ✱"
(08) (Sant Pere)
(10) (Santa Bàrbera)
(2 cordons)
(sanefa amb querubins) (inscripció amb lletres decorades) "ME HICIERON EN EL ANNO I773" (sanefa amb querubins)
(06) (marca del fonedor) "ME FESIT JAUME MESTRES CAMPANER DE REUS" (Sant Jaume Matamoros)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
(sanefa amb motius vegetals)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana es tocaba de forma repicada per a la major part dels tocs. A més es voltejaria (bandeo en Aragón) per a les principals festivitats.
Tocs actuals de campanes El toc és exclusivament automàtic i sols repica per mitjà de l'electromall.
Truja Ferro Pallás.
Estat original Estava ubicada al campanar de l'antiga església parroquial, poble que es va abandonar després de la construcció de l'embassament homònim. Tenia una truja de fusta de perfil tradicional local, així com diversos accessoris per al toc manual.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és regular. Està ubicada a una estructura exterior, pròxima a l'església nova, amb una truja de xapa de ferro i mecanitzada amb electromall monofàsic. El bronze té una gruixuda capa de brutícia que dificulta l'estudi de les imatges i afecta la sonoritat de la campana.
Mecanismes de toc (09) electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1773 per Jaume Mestres, fonedor de campanes de la segona meitat del segle XVIII. Al mateix temps es va fondre altra campana amb destinació al mateix campanar. Durant la Guerra Civil (1936-1939) no la destruiren. Amb motiu de la construcció de l'embassament i el trasllat del poble, la campana va quedar ubicada a l'estructura actual. Entorn de l'any 2000 Relojes Pallás va canviar la truja de fusta original per altra de xapa metàl·lica i la mecanitzà amb electromall monofàsic.
Propostes Vist l'estat del conjunt és fonamental restaurar la campana. En primer lloc cal netejar-la per dins i per fora. Aquesta neteja serviria per a eliminar la capa de brutícia que té a la superfície (especialment a l'exterior) i recuperar la sonoritat original. Seguidament caldria canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. El perfil de la truja de fusta ha de seguir necessàriament el de les antigues (conegudes per mitjà de fotografies). Per últim es podria mecanitzar amb motor de volteig per impuls, que imite els tocs tradicionals i permeta tocar manualment la campana.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; RUIZ i ENGRA, Antoni, SARRIÓ ANDRÉS, Pau Maria [XXVII Beca "Amanda Llebot" de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)] (30-06-2017)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-02-2019
25 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 16-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 28 Visitants: 28 Usuaris: 0