| Localització | Sala baixa de les Campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 85 |
| Altura del bronze | 68 |
| Vora | 8 |
| Pes aproximat (en quilos) | 356 |
| Any fosa | 1744 |
| Descripció |
La campana compta amb un conjunt notable d'inscripcions repartides entre el terç i el mig, en llatí i amb nombroses abreviatures. Al terç trovem la següent: ""#S#MARIA#ORA PRONOBIS#S#MICHAEL#ET#S#FRANCISCE#ORATE PRONOBIS", que correctament escrita seria: "SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS SANCTE MICHAEL ET SANCTE FRANCISCE ORATE PRO NOBIS" i que podem traduir com "SANTA MARIA PREGA PER NOSATRES SANT MIQUEL I SANT FRANCESC PREGUEU PER NOSALTRES". Aquesta senzilla oració té origen en la Litaniae Sanctorum o Letanies dels Sants, una de les oracions més solemnes de l'Església i que es canta en les celebracions més importants com la Vigilia Pasqual o les ordenacions. Al mig continua amb aquesta inscripció: ""IHS / MARIA#ET#IOSEPH#ANNO#1744#GLORIA IN EXCELSIS#DEO", que es pot traduir com: "JHS MARIA I JOSEP ANY 1744 GLORIA A DÉU EN EL CEL. La primera part fa referència a la Sagrada Familia i és molt comú al segle XVIII, emprada com a signe de protecció. Per un altra banda l'expressió "GLORIA IN EXCELSIS DEO" té orige en l'evangeli, al passatge de Lluc 2, 1-14, on conta com després del naixement de Crist un àngel comunica la bona nova a uns pastors que estaven prop i al finalitzar junt a ell apareixen una multitud d'àngels clamant: "Glòria a Déu al cel i en la terra pau als homes de bona voluntat". Posteriorment l'Església el va incorporar a la litúrgia com un dels himnes més importants en les celebracions. Finalment baix de l'anterior indica: ""TOTAPUL / CRAESMA / RIA", es a dir: "TOTA PULCRA ES MARIA". Aquesta és una oració composta al segle IV i que correspon a una de les cinca antifones cantades a les vespres de la Inmaculada Concepció i es pot traduir com: "TOTA BELLA ERES MARIA", procedent del Cantar dels Cantars (Ct 4, 7) on diu: "TOTA PULCHRA ES AMICA MEA ET MACULA NON EST IN TE" i que es va incorporar a la litúrgia de la Mare de Déu en al·lusió a la seua concepció virginal. |
| Terç (T) |
(2 cordons) "#S#MARIA#ORA PRONOBIS#S#MICHAEL#ET#S#FRANCISCE#ORATE PRONOBIS" (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (Creu patriarcal amb pedestal) (cordó) "IHS / MARIA#ET#IOSEPH#ANNO#1744#GLORIA IN EXCELSIS#DEO" (cordó) (06) (Mare de Déu sedent) "TOTAPUL / CRAESMA / RIA" |
| Mig peu (MP) | (4 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Tradicionalment seria voltejada des de la mateixa sala de les campanes a més de repicar. |
| Tocs actuals de campanes | Tant els vols com els repics són automàtics. |
| Truja | Ferro ROSES |
| Estat original | La campana comptaria amb una truja de fusta, que com passava en altres pobles del voltant seria de perfil diferent al tradicional valencià, dotada amb mecanismes per el toc manual. |
| Estat actual | La campana es trova en un bon estat de conservació. Compta amb una truja de ferro de la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida, mecanitzada amb un motor de vol continu i electromall. No obstant seria recomanable la restauració del conjunt per tal de reposar la truja de fusta i mecanitzar la campana amb un motor d'impulsos, més tractant-se d'aquesta important campana barroca. |
| Mecanismes de toc | (03) motor de vol continu, (09) electromall. |
| Intervencions |
En 1744 va ser fosa amb destinació al antic temple parroquial junt a les altres dos campanes conservades d'aquest any al campanar. Amb el trasllat de la parròquia al nou edifici va ser ubicada en la nova torre. En 1971 va ser sustituïda la truja original per un altra de ferro i mecanitzada. |
| Protecció | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 01-01-2014 |
| 19 Fotos |
