El diable habita el campanar de l'església del Pi de Barcelona


Gravat medieval de la imatge del diable - Autor: DORÉ, Gustave

Des que es va construir, els veïns del barri del Pi de Barcelona creuen que el seu campanar està habitat pel diable, que ronda la torre com si fos casa seva. Segons explica la llegenda, el mestre d'obres que va construir l'església de Santa Maria del Pi no era capaç d'alçar un campanar que s'aguantés. Cada cop que començava la construcció de la torre, les obres s'ensorraven abans de completar-se. Segons explica la història, un dia, el mestre d'obres estava tan desesperat que va decidir demanar ajuda al diable. Quan va pronunciar el seu nom, Llucifer va aparèixer davant del constructor i li va prometre la seva ànima si l'ajudava a acabar el campanar.

El diable va acceptar el pacte, i l'endemà mateix, van tornar a començar les obres per alçar el campanar del Pi. Aquesta vegada, però, semblava que la construcció era molt més sòlida que abans i la torre s'anava alçant sense problemes. Veient què podia fer el poder del diable, i atemorit per la seva promesa amb Llucifer, el mestre d'obres va decidir burlar-se del maligne i deixar el campanar inacabat. Així doncs, quan la construcció ja arribava als 99 graons i faltava només una escala per acabar-la el constructor va suspendre les obres.

Pel que diu la llegenda, la jugada del mestre d'obres va tenir efecte, i com que el campanar estava inacabat, el diable no va poder cobrar-se l'ànima d'aquell home, que va acabar morint de vell. Com que les obres de l'església de Santa Maria del Pi no podien quedar-se a mitges, l'encàrrec d'acabar el campanar va caure sobre un altre constructor. Aquest home, sabent què havia passat amb l'altre mestre d'obres, va decidir gravar el diable en l'última escala de la torre, per compensar l'ensarronada de l'anterior constructor.


Imatge del campanar del Pi - Autor: CEDIDA

El diable no va quedar content amb l'homenatge del mestre d'obres, i quan el campanar ja estava acabat i el constructor va pujar amb tots els manobres fins a dalt per valorar l'estat de la torre, l'home es va marejar, i pàl·lid com un paper, es va repenjar a la paret del campanar. Els altres obrers, en veure'l, sabent que es tractava de l'acció del diable i pensant que si no feien res també acabarien maleïts, van agafar el constructor i el van llençar de dalt a baix del campanar.

Llucifer encara no va quedar content i va decidir a perseguir i atacar tots els mestres d'obres, constructors i arquitectes del barri. A la façana de l'església hi ha una làpida que commemora el moment en què el rector de la parròquia va decidir expulsar per sempre el diable de la seva església l'any 1806, durant la beatificació de Sant Josep Oriol en què el diable va intentar atacar els parroquians que ho celebraven. Expliquen que el mateix sant va contrarestar l'acció del diable, evitant que ningú prengués mal quan es va desprendre la campana gran del Pi. Després d'aquest succés, el rector va fer esborrar el gravat del dimoni de l'última escala de la torre, tot i que la llegenda, que es pot trobar al blog Descobrim Barcelona, assegura que Llucifer encara ronda pel campanar.

M. B.

Catalunya Diari (23-01-2017)

  • Basílica de Santa Maria del Pi - BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: usos visuals i simbòlics: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Catalunya Diari (2017)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 63 Visitants: 63 Usuaris: 0