El responsable de les campanes del Micalet creu que és necessari el consens per a desbloquejar el silenci de les torres de Ciutat Vella
La màxima autoritat en el món de les campanes és Francesc Llop. És el responsable dels campaners que sonen manualment en la Catedral, un Bé d'Interés Cultural al que no afecta l'ordenança de contaminació acústica i és una de les veus autoritzades per a mediar en el conflicte suscitat pel devessall de denúncies que, per este motiu, i aplicant la llei de 2008, han propiciat el silenciament dels campanars de Ciutat Vella. Una normativa que, segons Llop, «té una redacció confusa, i més en un tema com aquest, que és absolutament delicat».
Un dels aspectes confusos és que l'article 15 de l'Ordenanza municipal contra la contaminació acústica de 2008 prohibix l'ocupació d'instruments sonors, però establix excepcionalitats com les festes o que puga haver-hi una dispensa «per raons d'interés general o d'especial significació ciutadana».
Llop, no obstant això, recorda que «en este tipus de denúncies, sol guanyar el denunciant, encara que amb la paradoxa que, per exemple, algú construïx al costat d'una església que té un campanar centenari, denúncia i s'obliga a silenciar-ho. Per açò dic que és un tema molt opinable i, sobretot, necessàriament dialogable».
Un dels aspectes fonamentals a l'hora de destriar si els tocs de campanes és matèria denunciable és la comparació amb la resta de sons que existixen en el dia a dia de la ciutat. «És que el soroll és un tema molt opinable. Tots tenim ara en el telèfon la possibilitat de mesurar els decibels. I si apliquem la norma de forma estricta, pràcticament no podríem fer gens. Una mera conversa, no ja el soroll del trànsit, pot sobrepassar eixos mesuradors», explica.
De fet, encara aportava altres exemples: «ni tan sols vaig a parlar d'esglésies. Parle de, per exemple, palaus, que es van construir, com era norma, amb les portes obrint-se cap a dins. Això no s'adapta a les normes de seguretat actuals, que exigixen obertura cap a fora. ¿No és així? I el mateix puc dir de qualsevol escala gòtica que no s'adapta a les normatives per inclinació, per l'absència de replanells... sota eixe prisma, no podríem ni pujar al Micalet». Apel·la Llop, per tot açò, a l'excepcionalitat que suposa el concepte de «patrimoni». «Cal saber trobar l'equilibri entre un fet patrimonial, com són unes campanes amb centenars d'història i que no evident obligació de no molestar als veïns. El dret al descans s'ha de conjugar amb el dret al Patrimoni». I aquest passa per la preservació d'un patrimoni immaterial com és el toc de les campanes «que, per descomptat, no fan soroll, sinó música. I és una música que ha aconseguit perdurar amb el pas dels segles, per la qual cosa té un valor incalculable. S'entén perfectament el que és un abús, per horari o per durada. Però la clau és el diàleg»
 |
||
© Levante - El Mercantil Valenciano (2017) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 20-04-2024 |
||