València és una Comunitat, de la qual els Campanars de la Catedral i de les Parròquies són el simbol visual i acÚstic que reconstrueix la Ciutat Ideal. Les antigues normes, de sempre, han obligat que les parròquies, i les esglésies que en depenien (com els convents i les esglésies menors) tocaren coordinades amb la Catedral, l'Església Mare. El senyal a les parròquies, anterior als vols generals, o el mateix repic que precedia les oracions del matí i de la poqueta nit, tenien com a missió la coordinació de totes les campanes de la Ciutat, perquè tocàren a l'uníson, seguint la iniciativa de la Seu. De fet, el vol general no significava, com va explicar en una entrevista Josep Estellés, el toc de totes les campanes de València, sinó el toc d'algunes o de totes les campanes, en totes les esglésies de la Ciutat. Les campanes grans de les parròquies sols tocaven quatre o cinc vegades a l'any: el dia dels dos titulars de l'església, el dia de Pasqua, el dia de Nadal i, sobre tot, el dia del Corpus Christi.
L'electrificació, que permet el toc de qualsevol campana sense esforç, ha suposat la banalització dels tocs: per a qualsevol festa toquen qualsevol campana, i ja no es nota la diferència entre una i una altra festivitat. Recuperant aquesta tradició comunitària, hi ha uns tocs que cada parròquia ha d'interpretar, al llarg de l'any, així com una sèrie, molt reduïda, i adaptada a les necessitats actuals, de tocs que s'han de fer per totes les torres de la Ciutat.
Tota parròquia haurà de tocar, necessàriament, a banda dels tocs litÚrgics, associats a les Misses Majors o a les Processons, la vespra a la poqueta nit i el dia de la festa a les dotze del mig dia de les següents festivitats:
Aquestes són festes de totes les campanes. Per a festes de menor importància litÚrgica és recomana no tocar la campana major, com ara Dijous Sant, Diumenge de Rams, Tots Sants, o inclÚs els Sants Vicents i la Mare de Déu dels Desemparats.
D'acord amb les instruccions marcades per l'Epacta Valentina, totes les parròquies i altres esglésies de la Ciutat de València hauran de tocar les campanes en les següents festivitats, una volta haja començat a tocar la Catedral:
D'acord amb la tradició, sols els dies marcats amb * necessiten el toc de totes les campanes. En les altres festivitats es recomana de no tocar la campana gran.
El toc ha de començar després de que el Micalet toque les 12, en el cas del vols de Mig Dia, i quan les campanes de la Catedral hagen començat a sonar. Es recomanen tres tocs de 5 minuts a les 12:05, a les 12:15 i a les 12:30, encara que només siga obligat el primer. Igualment és preceptiu el toc del Gloria, encara que no siga el moment de la cel·lebració local, en totes les esglésies, el Dijous i el Dissabte Sant.
Aquest toc general es reproduirà en festivitats especials, com les entrades d'Arquebisbe i altres actes, degudament avisats.
En el cas de tocs de mort generals (mort de Papa, d'Arquebisbe, etc.), les distintes parròquies procuraran de tocar a mort el dia de la cel·lebració de l'óbit, a les 12:05 hores. En cas de no poder tocar a mort, per limitacions de l'electrificació, evitaran l'Ús de campanes al vol per anunciar les misses, limitant-se a una campana menor i per un curt espai de temps.
La pràcticament total electrificació de les campanes de la ciutat (llevat de la notable excepció del Col·lege del Corpus Christi i de les torres menors de la Companyia de JesÚs i de l'Escola Pia) permeten d'assegurar que en un temps no massa llunyà aquests tocs generals aniran coordinats per l'ordinador de la Santa Església Catedral, el qual donarà les instruccions informàtiques per al toc de la resta de les campanes de la ciutat.
Mentre tant caldrà seguir aquesta normativa, d'acord amb les instruccions que marque cada any, i mitjançant circulars, la CÚria Diocesana.
 |
||
Connectats: 56 Visitants: 56 Usuaris: 0