Consueta Nova de la Catedral de València (1)
El Campanar i les campanes

El Campanar Nou de la Catedral o Torre del Micalet

El Campanar Nou de la Catedral fou fet, com a torre exempta, a partir de 1381, com assegura la inscripció lapidària de la seua base: Aquest campanar fonch comensat en lany de la Nativitat de Nostre Senyor Deu Jesuchrist MCCCLXXXI. Reynant en Aragó lo molt alt Rey En Pere. Estant de Bisbe en Valencia lo molt alt En Jaume fill del alt infant En Pere e cosin germa del dit Rey.

Durant molts segles fou nomenat Campanar Nou en contraposició al Campanar Vell, existent en l'àrea de l'antiga Capella Capitular, ara del Sant Calze. Fou començat per Andreu Julià en 1381, i continuat per Pere Balaguer, el constructor de la Porta dels Serrans, en torn a 1414, quedant acabat cap a 1425. En la terrassa superior tingué vàries estructures de fusta o gàbies, d'on penjava la gran campana horària, i en una época tan tardana com 1794 fou feta l'espadanya, on estan les campanes dels quarts i de les hores.

La campana major, el seny de les hores, fou dedicada a Sant Miquel, i prengué el nom de Micalet, per batejar-la el dia del Sant Arcàngel, el protector de les altures. Poc a poc, el nom de la campana esdevingué, metafòricament, el de la torre, tot i que oficialment es parla del Campanar de la Catedral o de la Torre del Micalet.

El Campanar té tres habitatges, el menor dit la càrcel o el refugi, on malvivien aquells qui s'havien acollit al dret d'asil de la Catedral.

La segona sala, la casa del campaner, de planta octogonal i coberta amb arqueria gòtica com totes les altres, estava, fins a fa poc temps, dividida en dos nivells d'habitació. La restauració ha recuperat un ample espai museable, fent desaparéixer al mateix temps una valuosa col·lecció de graffitto dels antics campaners. El darrer qui va habitar aquesta casa fou Marià Folch, qui va ser campaner al llarg de 58 anys, jubilant-se en 1903. Altres campaners posteriors, que ja no vivien en la torre, foren Rafael Aguado Romaguera, qui deixà les campanes en 1943, Josep Estellés fins a 1961 i Enric Pla, qui va entrar de campaner l'1 de desembre de 1961 i va patir un greu accident el 25 de juliol de 1965, continuant tocant de manera irregular, ajudat pels seus fills, fins a l'electrificació de les campanes a mitant de 1968, per obra de Germán Roses, d'Atzeneta d'Albaida.

La tercera habitació, el campanar, conté les campanes, i fou afectada parcialment per les obres del 1968: a banda de les truges de fusta antigues, que foren destruïdes, llevaren les portes de fusta que cobrien parcialment les finestres del Campanar i que actuaven de caixa de ressonància- També fou desfeta en part la tarima per voltejar manualment les campanes.

El rellotge de forja, instal·lat al carrer del Micalet, fou dismuntat, així com les torres metàl·liques que transmetien els impulsos necessaris per al toc dels quarts i de les hores i una escaleta de ferro fos que permetia d'accedir a la campana dels Quarts.

La terrassa, en la summitat del Campanar, és la part normalment accessible al pÚblic. En el seu centre es troba l'espadanya d'on pengen el Micalet i la campana dels quarts. La restauració duta avant pel Ministerio de Cultura va modificar intensament aquest terrat del qual es pot veure la millor vista de la present ciutat de València. Les lloses seculars foren recubertes de noves pedres, tapant així els forats del sostre de la sala de les campanes, que permetien desplaçar fàcilment les grans masses dels bronzes d'un costat a altre. Desaparegué una escala de ferro fos que permetia accedir a les campanes del rellotge, així com la torreta metàl·lica, antiestètica però necessària segons la tecnologia del moment, per tocar els quarts i les hores. Les pedres que procedents de l'antic apitrador estaven dipossitades en el basament d'aquesta estructura de ferro foren passades a la Sala de les Campanes (tot i que ara es troben en la Casa del Campaner). No sembla que aquestes pedres, que formaven part de la barana pètrea medieval, foren utilitzades com a model de l'actual. També desaparegué la barana de ferro existent i que sols tenia poc més d'un segle d'existència.

Obres de restauració recents

En 1981 començaren les obres de restauració del Campanar i de reconstrucció de l'apitrador de pedra, en substitució d'una barana de ferro del segle XIX. Les obres, acabades en març de 1984, silenciaren les campanes elèctriques durant un llarg temps. Foren canviades o consolidades les pedres en mal estat, i els escalons, gastats pel temps i pel pas de campaners i de visitants, es cobriren amb unes plaques de pedra que els regularitzaren. També fou canviat l'asolat de la primera i segona sala, amb la consequent pèrdua de l'empedrat original.

La visita de l'Alcaldessa en 1989 va suposar que l'Ajuntament de València donara una subvenció al Gremi de Campaners Valencians per a canviar els mecanismes de les campanes elèctriques i permetre el toc del Micalet, la campana de les hores, muda des de fea més de trenta anys.

El prèstec de les tres campanes més antigues per a la seua mostra en el Pavelló de la Comunitat Valenciana de l'Expo 92 a Sevilla, permeté, a partir de gener del mateix any, la restauració de les campanes abans electrificades, a compte de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Les truges, fetes per France Carillons, de Toulouse, foren instal·lades per Gervit, S. L., de València. Es referen sis truges de fusta, substituïnt la biga de ferro dels tiples per una de fusta i llevant cinc dels sis motors per als vols elèctrics, deixant només un per al toc automàtic i quotidià de la Bàrbera, la campana del cor.

En novembre de 1993 la Generalitat Valenciana concedia una ajuda per a reconstruir les finestres de fusta que cobriren, fins a 1968, la sala de les campanes, i que servien per a crear una sala de ressonància que expandeix els sons de les campanes en totes les direccions. El treball fou fet per José Ramón y Hueso, un fuster tradicional el qual també fabricà les noves matraques en 1994.

Tocs manuals de campanes

El 2 de juny de 1988, dia del Corpus Christi, tornaren a tocar manualment les campanes, voltejant per a la festa. També tocaren el 9 d'octubre del mateix any, 750 aniversari de la Conquesta de València. Uns mesos més tard, el 21 de gener de 1989, quedava constituït formalment, en la sala de les campanes, i poc abans del toc de la vespra de Sant Vicent Màrtir, el Gremi de Campaners Valencians, encarregat dels tocs, de la difusió i de la conservació de les instal·lacions.

Les campanes per als tocs ordinaris i extraordinaris

El Campanar Nou de la Santa Església Catedral de València compta amb onze campanes per als tocs ordinaris i extraordinaris de les quals totes poden voltejar i deu també estan preparades per al repic, ja que el batall de la Bàrbera no té peçonet per passar-li un ganxo, d'acord amb les més antigues tradicions. En la part superior de la torre, en una zona distinta, hi ha dues campanes més, dedicades a marcar, de manera regular i repetida, el transcurs dels quarts i les hores. De manera excepcional, la gran campana de les hores, el Micalet, també repica per a ocasions extraordinàries.

En les Consuetes antigues, així com en els escrits dels segles XV i XVI, es parla dels senys i de les morlanes de la Catedral. Possiblement ni els senys ni les morlanes pogueren voltejar, i tocaven Únicament a mig vol, però arribant a deixar les campanes dretes, com ara s'acostuma. Els senys són, sens dubte, les cinc campanes grans, que són utilitzades, en totes les Consuetes, en els vols de festa. En el segle XV eren lo Vicent, lo Esquellot (després l'Andreu), lo Jaume, lo Manuel i la Maria. Les morlanes pròpiament dites eren la Morlana (ara la Caterina) i L'Altra Morlana (ara la Bàrbera), però aquest nom genèric el debien de tindre totes les campanes menors: Les Xiques, és a dir La Xica (ara l'Úrsula) i La Despertada (ara la Violant), així com L'Arcís (de mateix nom actual) i La Vedada (ara el Pau).

Ordenació de menor a major
Documentació medievalCultura tradicional
Les MorlanesLa XicaEls TiplesL'Úrsula
La DespertadaLa Violant
La MorlanaLa Caterina
L'Altra MorlanaLa Bàrbera
L'ArcísL'Arcís
La VedadaEl Pau
Els SenysLo VicentLes Cinc GransEl Vicent
Lo EsquellotL'Andreu
Lo ManuelEl Manuel
Lo JaumeEl Jaume
La MariaLa Maria
L'Eloi
En 1942 introduïren la campana L'Eloi, procedent del campanar de Santa Caterina, creent que, pel mal estat de l'edifici, anava a procedir-se al seu enderrocament total, però l'església fou posteriorment restaurada. Altres dues campanes de la desapareguda parròquia foren dutes al Campanar de Sant Martí, on les refongueren en els anys 60. Aquesta nova campana, forastera, forçada a estar en un Campanar que no és el seu, no sona en cap dels tocs d'aquesta Santa Església Catedral, per no formar part ni de les Consuetes ni del conjunt sonor original. L'Eloi, que es troba a l'espera d'un destí definitiu, porta la següent inscripció: + S.N ELOY VENERADO EN LA PARROQVIAL DE S.A CATALINA MARTIR DE VALENCIA + ANO 1846 + M.L M.ZO M. F.. és a dir: Sant Eloi, venerat a la parròquia de Santa Caterina Màrtir de València. Any 1846. Em va fer Manuel Monzó.
L'Úrsula
L'Úrsula té la següent inscripció: + ihs. benedictus deus in donis suis et sancts, que vol dir JesÚs. Beneït siga Déu pels seus dons i Sant. Sanchis Sivera1 diu que fou feta per Antoni Martín, francés de Langres, el qual cobrà el 4 de juny de 1438 per fer el Manuel, el Vicent, la vedada, el despertador i aquesta xiqua. De les cinc campanes esmentades sols resta aquesta que després rebrà, sense que sapigam la causa, el nom de l'Úrsula.
La Violant
La Violant, la campana més moderna de les existents, té la següent inscripció: AVE MARIA GRACIA PLENA DOMINVS TECVM LAVINA ME FECIT ANNO M DCC XXXV. és a dir Déu vos salve, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb Vos. Em feu Lavina en l'any 1735. Té també una corretja amb la inscripció AVE MARIA..
La Caterina
La Caterina és, a hores d'ara, la campana més antiga existent en la Corona d'Aragó, i així i tot encara en Ús. és una de les tres campanes d'aquesta Santa Església Catedral que fou exhibida en l'Expo 92 de Sevilla, des del 20 d'abril al 12 d'octubre de 1992. La seua inscripció és: ANNO DNI M CCC V / AVE M GRA PLENA DNS TECN BNDA TV IMVLIERIBVS ET BNDCS FRVCTVS VETRIS TVI SCA M ORA PRO NOBIS FR R VALET EPS ME FEC FIERI. és a dir: L'any del Senyor 1305. Ave Maria plena de gràcia, el Senyor és amb Vos. Beneïda sou entre les dones i beneit és el fruit del vostre ventre. Santa Maria, pregueu per nosaltres. Frai Raimon, Bisbe de València, em va fer fer..
La Bàrbera
L'antiga campana menor dels tocs bisbals o de les grans festes, s'ha convertit ara, com a resultat d'una tradició molt recent (a partir de l'electrificació, en 1968), en la campana dels cors diaris. és l'Única que, després de la darrera restauració, està motoritzada. La seua epigrafia és: + LAVDO DEVM VERVM * POPVLVM VOCO ** CONGREGO CLERVM *** / + **** DEFVNCTOS PLORO *** SATAN FUGO *** FESTA DECORO / ***** LVDVBICVS * CASTAÑER * ME FECIT * ANNO * 1681 *. És a dir: Lloe al Déu veritable. Cride al poble. Reuneix als clerges. Plore pels morts. Faig fugir al dimoni. Orne les festes. Lluís Castañer em va fer l'any 1681.
L'Arcís
Aquesta era l'antiga campana per als tocs diaris, però que ara s'ha convertit en la que crida als tocs clàssics, és a dir als Bisbals. Part de la seua inscripció està en valencià: + miserere mei deus secundum magnam misericordiam tuam ed cecundum muldidudi / + ihs fou feta la present canpana en lo mes de noenbre any mi dxxuiii esent oficials de la confraria del glorios sant arcis mestre pere uerduch selurga antoni moret lois carasquer iuhan sapena maiorals nofre decas sindich bertomeu col / desas sotsindich TRILLES ME FECIT. és a dir Teniu misericòrdia de mi, oh Déu, segons la vostra gran misericòrdia i per la multitud de... [no completat en la campana]. JesÚs. Fou feta la present campana en lo mes de novembre de l'any 1528, essent oficials de la Confraria del Gloriós Sant Arcís el mestre Pere Verduch Selurga, els Majorals Antoni Moret, Lluís Carasquer i Joan Sapena, el Síndic Nofre Decàs i el Sotsindic Bertomeu Coldesas. Em va fer Trilles.
El Pau
Aquesta era, antigament, la campana de les malediccions i dels interdictes. Quan sonava sola anunciava l'excomunió d'unes persones o fins i tot de la mateixa ciutat de València. és una de les tres campanes d'aquesta Santa Església Catedral que fou exhibida en l'Expo 92 de Sevilla, des del 20 d'abril al 12 d'octubre de 1992. és també una de les dues que tenen el nom clarament indicat en la seua panxa de bronze: + paulus uocor si quis non obedierit uoce mee anathema sit any mil cccc lxxxix. També té sis vegades la invocació te deum laudamus. Significa Em diuen Pau. Aquell qui no obedeixca la meua veu siga anatema. Any 1489. A Vos Déu us lloem. La campana conserva la truja antiga, probablement original.
El Vicent
El Vicent, una de les cinc campanes grans, està ornada amb la següent inscripció, que alterna les majÚscules i les minÚscules gòtiques: + fugite partes aduerse ecce uicit leo de tribu iuda radix dauid iesus chrus uincit chrus regnat chcrus ii / + / VOX / +DEI+ / +SONAT+/ + / IOAC / HIM BAL / LE ME FECI / T ANY MDLXIX / ave maria. és a dir Fugiu, enemics. Ací va vèncer el lleó de la tribu de Judà, de l'arrel de David. Jesus Crist venç, Crist regna, Crist i[mpera]. Sona la veu de Déu. Joaquim Balle em va fer l'any 1569. Ave Maria. Aquesta campana estava electrificada i tenia canviada la truja de fusta antiga per una de ferro, la qual s'havia trencat en vint anys un parell de vegades. En 1992, i profitant de la restauració de les campanes per a l'Expo de Sevilla, fou refeta la truja de fusta, per al toc exclusivament manual.
L'Andreu
És una altra de les cinc grans. Encara que pel seu tamany és la quarta, per la seua nota és la tercera, contant musicalment de major a menor. Hi ha escrit: ihs * * autem * * tranriens * * per * * medium * * ilorum * * ibat ME FECIT VICENT MARTINS ANNO / MDCV. és a dir: JesÚs anava passant pel mig d'ells. Em va fer Vicent Martins, l'any 1605. Aquesta campana estava electrificada i tenia canviada la truja de fusta antiga per una de ferro. En 1992, i profitant de la restauració de les campanes per a l'Expo de Sevilla, fou refeta la truja de fusta, per al toc exclusivament manual.
El Manuel
És la campana mitjana, tot i que seria, pel seu tamany, la tercera. La seua inscripció és: + ECCE * CRVCEM * DOMINI * FVGITE * PARTES * ADVERSE * VICI LEO DE TRIBV YVDA RADIX ED * DAVIT ALLELUIA * MIQVL * DE VIELSA * ME FE * CIT * AN * M * DC * XXI AVE MARIA. és a dir: Aquesta és la Creu del Senyor; fugiu enemics. Va vèncer el lleó de la tribu de Judà, arrelat en David. Aleluja. Miquel de Vielsa em va fer l'any 1621. Déu vos salve, Maria. és una de les dues grans que no va ser electrificada, i que conserva, per tant, la seua instal·lació original. Ara toca automàticament el tancament diari de les muralles. Els altres tocs són manuals.
El Jaume
El Jaume, la mitjana pel tamany, però la quarta per la nota, és una de les més perfectes campanes existents. La seua epigrafia, molt neta, diu, en majÚscules gòtiques: IHS + XPS : REX : UENIT : IN : PACE : DEUS : OMO : FACTUS : EST # THOMAS : MOREL : ME : FECIT : ANY : MIL : CCCC : XX : VIIII : TE DEUS : LAUDAMUS : / XP2 # UINCIT # XP2 # REGNAT # XP2 # INPERAT # XP2 # ABOMNI # MALO # NOS # DEFENDAT # AUE # MARIA # GRACIA # PLENA # DOMINU2 # TECUM # BENEDICTA # TU # # IN # MULIERIBU2 # ET # BENEDICTU2 # FRUCTU2 # UENTRI2 # TUI # IH2 # UERGE és a dir: Crist el Rei ha vingut en pau. Déu s'ha fet home. Tomàs Morel me va fer l'any 1429. A Vos Déu lloem. JesÚs Crist venç. Crist regna. Crist impera. Crist ens defenga de qualsevol mal. Déu Vos salve, Maria, plena sou de gràcia, el Senyor és amb Vos, beneïda sou entre les dones i beneït és el fruit del vostre ventre, JesÚs. Verge.
Sembla que era de la Confraria de Sant Jaume, la qual estaria obligada a la seua conservació. Aquesta campana abans electrificada fou restaurada refent la truja de fusta amb motiu d'exposar-la en el Pavelló Valencià de l'Expo 92 on, degut al seu tamany, era tocada a mig vol, sent voltejada Únicament el dia de la Inauguració, el 20 d'abril, i el 10 d'octubre, Dia d'Honor de la Comunitat Valenciana en l'Exposició Universal.
La Maria
La campana major, tant en tamany com en nota, de les cinc grans, conserva també la seua instal·lació tradicional, ja que, afortunadament, no fou electrificada en 1968. La seua truja és de les més antigues, i es toca manualment, excepte per als tocs d'oració que obrin i tanquen el dia, així com per les batallades de l'Angelus de les dotze i per al toc d'ànimes vespertí. La seua inscripció, incompleta degut a defectes de fundició, és: tota pulcra es amica mea et macula non est in te * exaltata est sancta dei genitrix super choros angelorum an mil quiin xxxii monstra te esse matrem sumat per te preces qui nobis natus tulit esse tuus virgo singularis inter omnes mitis nos culpis solutos mites fac et castos. sacrae virgini mariae opus faelici faustoqe ausitum absolutum autem per petrum callsecrran et ioanni anno ut supras... avemaria. és a dir: Totalment pura sou, amiga meua, i no hi ha taca en vós. Pujada és la Santa Mare de Déu entre els cors dels àngels, l'any 1532. Mostreu que sou mare; reba a través vostre les nostres pregàries Aquell qui acceptà per nosaltres, ser ton fill. Verge singular, mansa entre totes, feu que nosaltres. lliures de culpes, siguem mansos i casts. A la Santa Verge Maria. Obra erigida per complet per al Feliç i Ditjós fou acabada per pere callsecrran i joan, l'any abans esmentat.
La Maria era de la confraria de Santa Maria, i els confrares tenien dret, el dia de la seua mort, al vol de la campana, com anunci de l'enterrament.

Les campanes del rellotge

La campana dels quarts
La campana dels quarts, fixa, està en la summitat de l'espadanya, i conserva els ferratges i el mecanisme original per tocar-la, mitjançant un martell exterior amb resort. Sona per un motor trifàsic, més fàcil de mantindre, degut al difícil accés. La inscripció és JESVS MARIA Y JOSEPH JOACHIN Y ANA SEAN PATPONOS DE ESTA CAMPANA SE HIZO EN VALENZIA SIENDO INTENDENTE INTERINO D JVAN VERDES MONTENEGRO PROC GEN D. MIGVEL FERRAGVT COME LO DE CARLET ME F...ICVS CASTAñER AñO 1736. Segurament PROC GEN vol dir Procurador General i COME LO DE CARLET significa Compte de la Població de Carlet. Malgrat els nombrosos defectes de fundició, és una de les campanes de major sonoritat de València. Ostenta precisament l'escut de la Ciutat, sent l'Única del Campanar que el té.
El Micalet, la campana de les hores
El Micalet, la gran campana de les hores, la qual s'ha convertit, per metàfora, en la totalitat del campanar, té també defectes de fundició, que propiciaren el trencament de les anses a la setena batallada de les onze de la nit del 4 d'octubre de 1623. Ara penja d'un gros clau, que travessa el cervell de la campana, i que justifica el seu moviment a cada martellada de les hores. La campana és la quarta del seu nom, ja que la primera fou fosa en 1418 i refosa per trencaments en 1465, 1481, 1521 i 1532. El Libre d'Antiquitats recull la refosa feta per Melxor Trilles, en 1521.
La seua inscripció és la següent: + aue maria gracia plena dominus tecum benedicta tu in mulieribus benedictus fructus ventris tui jesus virgo maria mater dei piicima ora pro nobis pecatoribus amen + sante micaele archaniele defendenos in prelio ve non peream, la qual vol dir Déu vos salve Maria, plena de gràcia; el Senyor és amb vos; beneida sou entre les dones i beneït és le fruit del vostre ventre Jesus. Verge Maria Mare de Déu piíssima pregueu per nosaltres pecadors. Amen. Sant Miquel Arcàngel, defeneu-nos en la batalla, no muigam.

La campana dels senyals

El Cimboriet
El Cimboriet és l'antiga campaneta dels senyals, la qual servia per a comunicar al campaner els distints moments de les cel·lebracions litÚrgiques. La nova reforma del Cimbori la va deixar inutilitzada, per tapar el forat central de la bòveda per on pasava la llarga corda que permetia que un escolà tocara des de l'altar major. La seua distància al Campanar, així com el fet de trobar-se exposada als llamps, dificulten una fàcil motorització. és possible que en poc de temps puga sonar, amb noves tecnologies (motor elèctric mogut per energia solar, comandament a distància per ràdio o per infrarojos), però la seua funció ha quedat substituïda, de manera immillorable, pel sistema de megafonia, que permet de sentir des del Campanar, les paraules, la mÚsica i els sorolls produits en la Catedral. La inscripció és AÑO 1805. Segons Sanchis Sivera Cristóbal García hace el cimbalillo, que se coloca en Mayo de 1805.
Anàlisi acÚstic de les campanes
(Nota de referència: la3=435 Hz) (diferències en 1/16 de semitò)
CampanaNota de colpOctava (Nominal)DuodècuplePrima (Fonamental)TerceraQuintaSubharmònic (Hum)
La Mariamib3 - 1mib4 -1sib4 - 3mib3 - 7solb3 - 4la3 - 3re2 - 1,5
El Manuelmi3 - 8mi4 - 8si4 - 4re3 + 4fa#3 - 8la#3 - 5re2 - 2,5
L'Andreufa3 - 6fa2 - 6do5 - 5re3 - 7sol3 + 1do4 - 13fa2 - 8
El Jaumesol3 - 4sol4 - 5re5 - 4fa3 - 6sib3 - 6re4 - 14sol2 - 10
El Vicentla3 - 3la4 - 3mi5 - 4fa#3 - 2do4 - 5mi4 + 1la2 + 2
El Pausib3 + 6sib4 +6fa5 + 7sib3 - 10reb4 - 1mi4 - 3sib2 - 15
La Violantsi3 + 2si4 + 1fa#5 + 3sib3 - 6re4 - 7fa#4 + 3si2 - 8
L'Arcíssi3 + 4si4 + 4fa#4 + 3sol#3 - 1re4fa#4 + 13do3 + 1
La Caterinamib4 - 2mib5 -2sib5 - 3reb4 - 6solb4 - 5reb5 - 7mib3 +15
La Bàrberamib4mib5sib4solb3 - 8solb5 - 8sib4 + 14re3 - 2
L'Úrsulasolb4 - 7solb5-7?do4 - 5la3 - 14re5 - 2sol3
Quartsfa3??????
El Micaletfa2 - 8fa2 - 8do4 - 7fa2 - 7lab2 - 10si2 - 6ca. fa

Les matraques

Les antigues matraques, ubicades en la finestra de la Caterina i la Bàrbera, es destruïren quan llevaren les portes de fusta. Les noves, fetes en 1994 per José Ramón y Hueso, foren pagades i muntades pel Gremi de Campaners Valencians. Les actuals estan ubicades damunt de l'Andreu.

Índex generalÍndex generalEls rellotges i altres tocs automàtics
  • Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Llista de tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (1994)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 98 Visitants: 98 Usuaris: 0