El toc es fa amb tres campanes, habitualment la que tocava un cop era la de mar, ara esquerdada i substituïda en aquest cas per la Juliana, amb tres cops de la de muntanya i un de la Miquela. En aquest cas es van dur a seure tant la de muntanya com la Miquela, produint uns cops de sonoritat més breu i dramàtica. Algunes vegades, per error, la de muntanya, en compte d'invertir el gir, continua en la mateixa direcció, sonant dos cops.
El toc de difunt, interpretat així, demana una àmplia participació - dues persones per campana invertida i una per la campana fixa - mentre que de l'altra manera, habitual, a batallades, un de sol podria tocar les tres.
L'enregistrament prima la campana menor, per estar mal ubicats els micros, més pròxims a aquesta Juliana.
