| Data de construcció |
Entorn a 1868 |
---|
Descripció |
Torre de planta cuadrada situada als peus del temple i junt a la façana principal. Comta amb dos cossos, el primer dels quals està integrat en el conjunt de la façana, resaltant sols a partir del nivell del rellotge, amb l'esfera. Una moldura el separa del segon o cos de les campanes. Compta amb quatre finestres cobrint amb volta de forn el interior. Al exterior les finestres estàn enmarcades, mentre que als angles trovem pilastres jòniques i cornisa. Aquestes fan al·lusió a la dedicació del temple a la Mare de Déu, ja que a l'antiga Grècia era el ordre propi de les Deesses. Finalment uns balustrada tanca el terrat, trovant en ella una estructura per la campana de les hores.
Per una porta situada als peus del temple es pot accedir al seu interior, pujant a la torre per una escala que recorre el seu perímetre fins la caseta del rellotge, afegida amb posterioritat i junt a la que trovem una escala de gat per pujar fins la Sala de les Campanes, des d'aquesta es pot pujar fins el terrat. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Estat actual |
El campanar es trova en bon estat de conservació des del punt de vista de la fàbrica. Pel que fa a la Sala de les Campanes al seu interior s'acumula una gran quantitat de trastos, com ara el antic quatre elèctric o el capçal de la truja de la campana gran així com restes d'instalacions anteriors, que deurien ser retirats de la Sala.
Dos de les campanes compten amb truges de ferro i junt al tiplet estan mecanitzades amb motors de vol continu. Aquesta última encara conserva la truja de fusta. La Gran ha estat ja restaurada, recuperant la truja de fusta i mecanitzant-la amb motor de vol continu. Per un altra banda la Campana de les Hores ja no realitza la seua funció, ja que el rellotge va ser desmuntat i sols es conserva la maça amb que es tocava. |
---|
Campanes |
La torre compta amb un dels pocs jocs que es conserven del fonedor Jaime ROSES, fill de mestres fonedors i que el va fer en diverses etapes. Tan sols la Campana de les hores està signada, permetent per les seues característiques iconogràfiques i inscripcions atribuir la resta de les campanes a aquest fonedor.
A la Sala de les Campanes en trovem quatre: el Tiplet, més antic que el campanar, seria portat a aquest per complir les funcions de campaneta de Senyals. El joc utilitzat per als tocs litúrgics el formarien per tant les altres tres. Dos van ser foses en 1873 (La Gran i la Tercera), mentre que la Mitjana es de 1885. Les dos primeres compten amb les decoracions propies de Jaime ROSES com la cenefa neogòtica, mentre que les tres campanes comparteixen la creu i decoracions eucarístiques. En 1884 es va afegir la Campana de les Hores, sufragada per tots els veïns de Castellar, com diu la seua inscripció. |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
Els tocs tradicionals es realitzarien amb les tres campanes grans de la Sala, repicades i voltejades des d'aquesta. |
---|
Tocs actuals de campanes |
Els tocs són exclusivament automàtics. |
---|
Intervencions |
El campanar es una obra de la segona meitat del segle XIX realitzada junt al temple parroquial. En la façana d'aquest consta en un plafonet ceràmic la data de 1868, posiblement entorn a aquesta es deuria alçar el campanar.
El conjunt va ser respectat en 1936 i la casa Manclús va mecanitzar les campanes. La succesora d'aquesta Industrias Manclús ha restaurat la campana gran. |
---|
AutorMOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997) DE JUAN CHÁFER, Francesc (21-04-2010) BUIGES METOLA, Marcos (03-05-2010) ALEPUZ CHELET, Joan (20-12-2013) |
|