| Alçada del campanar | 29.75 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 533 metres. Església renaixentista tardana aixecada entre el 1599 i el 1627 de planta rectangular. Consta d'una nau de cinc trams coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt; està acompanyada de capelles laterals amb voltes de canó perpendiculars a l'eix del temple unides per dos passadissos a través d'obertures rectangulars; està capçada per un absis semicircular prolongat per un llarg tram recte cobert per una volta de canó; té un cambril on s'hi venera la Mare de Déu del Patrocini. Uns arcs formers de mig punt sobre pilars rectangulars separen la nau de les capelles. Un cor doble als peus amb baranes de balustres de fusta descansa sobre un gran arc rebaixat. La capella del Santíssim a la dreta del temple és barroca; la forma un tram recte i un àmbit circular cobert per una cúpula amb cupulí. El frontis queda obert amb un portal clàssic rectangular de marc motllurat flanquejat per dues columnes estriades sobre pedestals adossades als muntats, un entaulament dòric i un frontó triangular amb pinacles de bola adossats al mur situats als seus angles. Els seus murs són de carreus mitjans de pedra grisa ben escairats, irregulars i alineats en filades uniformes; una motllura horitzontal de secció rectangular ressegueix tot el frontis i els campanars per sobre del portal i per sota d'un gran òcul central; una segona motllura idèntica a la primera es troba sobre l'òcul; el frontis queda coronat al centre per un frontó triangular; una doble escala dóna accés a l'entrada situada a un nivell més alt que la via. Els murs laterals tenen paraments de pedra grisenca amb carreus mitjans i grans un pèl matussers. Dimensions: 39'50 x 10'95 x 16'18 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 18'81 metres. Arquitectes: Pere Blai (1599) de Barcelona, i Pere Bover (1754) per a la capella del Santíssim. Guarda una imatge gòtica del segle XIII de la Mare de Déu del Patrocini en alabastre policromat (pintat recentment en no massa traça) amb Maria de peu dret i el Nen aguantat amb el braç esquerre; i unes pintures del 1763 anònimes als murs laterals de l'absis i a la seva arcada. Campanars bessons renaixentistes coetanis del temple situats a banda i banda del frontis lleugerament avançats. Tenen planta gairebé quadrada (6'30 x 6'18 m.) i estan coronats per una cornisa motllurada i una teulada de quatre vessants, el de l'esquerra amb una llanterna al cim. Els seus murs són de carreus idèntics als del frontis. Una esfera horària es troba a mitja alçada en el cloquer de l'esquerra. Les cel·les queden obertes amb un finestral en arc de mig punt a cada costat; unes dobles bandes d'escàs relleu a manera de lesenes acompanyen els finestrals; unes fines motllures es troben sota les finestres i a l'arrencada dels arcs; altres finestretes rectangulars estan obertes als pisos inferiors a les cares visibles. La torre de l'esquerra fa de campanar; l'escala que hi puja ho fa de paret a paret, sobre voltes i deixa un ull central; poc abans d'arribar a la cel·la es fa estreta i queda entre els murs i el recinte de la maquinària del rellotge. A la cel·la hi pengen dues campanes grans. Una de les finestres dóna sobre la teulada del temple i, per anar al campanar de la dreta cal passar per sobre d'ella; és l'única forma d'arribar-hi ja que és buit i no té escala interior. Situació: aixecats damunt les ales laterals del temple fent angle a l'est i a l'oest del frontis encarat a tramuntana. Alçada: 29'75 metres. Esveltesa: 4,7 |
| Protecció |
Bé Inventariat Identificador: IPA-5152 |
| Autor | |
