| Alçada del campanar | 50.29 |
|---|---|
| Descripció |
Església neogòtica i modernista amb detalls mudèjars aixecada entre el 1882 i el 1885. Consta de tres naus, d'un transsepte amb rosassa a cada extrem; té un cimbori quadrat sobre arcs ogivals al creuer; els contraforts exteriors estan capçats per pinacles; l'absis és poligonal i amb girola; el cor es troba damunt el cancell. La nau central de quatre trams està coberta per un teginat decorat que descansa en tres arcs diafragma apuntats de pedra blanca; les naus laterals tenen la coberta amb voltes de creueria; al creuer s'hi aixeca un cimbori quadrat cobert per teginat damunt arcs de creueria apuntats amb una clau de volta decorada. Els materials utilitzats van de la pedra blanquinosa, al maó vist i la ceràmica. El frontis té un portal rectangular amb llinda sobre mènsules al dessota d'una arcuació ogival que deixa un timpà amb imatge en relleu; dóna a un petit atri de cinc metres de fondària; està flanquejat per contraforts en posició obliqua acabats en pinacles cònics; tenen unes fornícules a mitja alçada amb imatges. Al damunt del portal hi ha obert un finestral gòtic biforat amb l'arc apuntat calat i coronat per un gablet. Dues torres multi-poligonals, gairebé circulars, situades als angles del frontis acaben amb agulles de caires crestats i creu de pedra al cim; tenen unes finestres estretes d'arc apuntat una a cada costat del cos superior amb marc de pedra blanca que es repeteixen esglaonadament pel frontis coronat per unes motllures crestades sobre permòdols. Dimensions: 46'35 x 9'06 x 20'40 respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada inclou els cinc metres de l'atri i els tres de la girola; l'amplada total de les tres naus fa 19'06 metres; el cimbori arriba a una alçada de 28 metres. Arquitecte: Joan Martorell i Montells (1833-1906) i el mestre d'obres Pere Bassegoda i Mateu. Campanar neogòtic coetani del temple. És vuitavat sobre planta quadrada (3'85 x 3'85 m) situat al centre de la façana principal orientada al sud-sud-oest; s'aixeca sobre l'atri; queda flanquejat per dos contraforts oblics; en sobresortir del frontis pren la forma vuitavada i es troba dividit en dos pisos per una simple motllura; en el superior o cel·la s'hi obren quatre finestres estretes d'arc apuntat, una a cada costat altern; hi pengen dues campanes mitjanes. Al seu damunt hi ha un tambor tronco-piramidal amb destacades gàrgoles figuratives, una a cada angle, una cornisa i, per coronament, una agudíssima agulla vuitavada amb arestes crestades; una creu metàl·lica al cim no s'ha tingut en compte en el càlcul de l'alçada. Per una porta oberta a la dreta entrant al temple es puja per una escala de cargol sense eix sobre una volta helicoïdal dins un cilindre que es troba en la torre lateral d'aquesta banda; en arribar a la zona oberta amb unes estretes finestres l'escala de maó segueix en direcció al centre de la façana on hi ha el campanar; té quatre finestres que s'esglaonen a mesura que l'escala s'eleva; en arribar al punt central del campanar segueix dins d'un semicilindre fins a la cel·la que, per l'interior té paraments de maó vist; totes les escales van acompanyades d'un passamà de ferro collat al mur. La torre que fa pendant amb la que té escales i que es troba a l'esquerra de la façana no té cap escala; per la que baixa del campanar arriba a ella fins al nivell que té en l'altra torre i no passa; allí només hi ha una porta que dóna sobre el terrat de la nau lateral corresponent. Alçada: 50'29 metres. Esveltesa: 13 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: 08019/1591 |
| Campanes | El campanar compta amb dues campanes, aparentment DENCAUSSE, que conserven tota la instal·lació original, amb jou de fusta i palanca llarga per ventar-les. La seva identificació és difícil per la brutícia que les cobreix. |
| Intervencions |
Les campanes han sigut mecanitzades de la forma més incorrecta possible, ja que han posat els electromalls a l'interior de manera que no es poden ventar manualment. Una electrificació correcta i complementària hagués disposat els electromalls fora de les campanes, de manera que es poguessin ventar, manualment, i sonessin de manera automàtica, sense dificultar una possibilitat a l'altra. Atès l'escassesa d'instal·lacions originals a Barcelona, podríem considerar aquesta mecanització un cas flagrant de destrucció patrimonial de les característiques immaterials (els tocs) d'aquestes campanes. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| LLOP i BAYO, Francesc | La formació dels nous campaners | 2023 |
