| Alçada del campanar | 31.25 |
|---|---|
| Descripció |
Església neoromànica aixecada en el 1932 i refeta totalment el 1945. Consta de tres naus, d'un transsepte amb dos absis semicirculars als extrems dels seus braços i d'un cimbori octagonal al creuer dotat de finestres vidriades de color. El cor queda situat al peus damunt un porxo obert a l'exterior per tres arcs de mig punt de pedra blanca sobre columnes aparellades, tancat per reixes vidriades i protegit per un ràfec. El frontis, per damunt del ràfec, té una rosassa calada i motllurada a mitja alçada i està capçat per una cornisa angular motllurada amb decoració al dessota d'arcs cecs peraltats de mig punt. El presbiteri semicircular està rodejat d'una girola separada de la capçalera per sis columnes de capitell compost i una imposta decorada de daus i altres elements, imposta que també es troba al llarg de la nau central sota mateix de la volta coberta. Una teulada a dos vessants damunt de quatre arcs diafragma de formigó en arc de mig punt cobreix el temple; la separació de les naus es fa per tres arcs formers de mig punt per banda damunt de pilars cruciformes. Els seus murs tenen paraments de carreus grisencs ben escairats a mig picar i sòcol de pedra blanca. Dimensions: 31'00 x 9'87 x 12'53 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus fa 17'12 metres; el transsepte en fa 22'70 x 7'96 x 10'90; el cimbori arriba als 18'61 metres d'alçada. Guarda unes pintures murals del 1961 a la volta de quart d'esfera del presbiteri degudes a Llucià Navarro: Adam i Eva amb tots els elements de la Creació que surten al Càntic del Sol de sant Francesc. Arquitecte: Josep Maria Sagnier i Vidal pel que fa a la reconstrucció de 1945. Campanar neoromànic coetani del temple. Té planta quadrada (5'15 x 5'15 m) i queda obert amb finestres geminades de mig punt a cada pis en totes les cares menys al nord, un òcul al superior també en cada cara, un fris d'arcuacions cegues al dessota de la cel·la oberta amb finestrals d'arc de mig punt, dos a cada cara separats per doble columneta amb capitell comú. Està coronat per una cornisa motllurada sobre permòdols i un fris d'arcs cecs molt menuts al dessota i un terrat amb barana de pilars sota el passamà. Els seus murs són de carreus grisencs petits; els caires presenten un lleuger ressalt de dalt a baix a manera de lesenes cantoneres; per l'interior els murs tenen paraments de maó vist. L'escala que puja per l'interior fins al cor és ampla i d'obra amb graons de rajola grisenca i marge de fusta, sobre voltes, arrapada als murs, amb barana d'obra enguixada i amb un ull central; a partir del cor es fa una mica més estreta i els graons són de totxo; a partir d'un punt alt, després d'una porta, l'escala encara es fa més estreta fins a una estança il·luminada per grans òculs, un a cada cara; segueix fins a la cel·la on hi pengen dues campanes mitjanes; el seu sostre és de biguetes amb maons. Una escala de gat puja per l'angle sud-est fins a una trapa que permet accedir al terrat. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 31'25 metres. Esveltesa: 6 |
| Protecció | Sense protecció |
| Campanes |
El temple compta amb dues campanes BARBERÍ, amb la instal·lació original (jou de ferro). La petita està pràcticament horitzontal, segurament pel trencament (o l'afluixament) d'algun dels tirants. La major, segurament dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, té una corda al batall per tocar des de baix. |
| Autor | |
