| Alçada del campanar |
30.59 |
---|
Descripció |
Església neoromànica aixecada entre el 1878 i el 1884; cremada el 1909 fou refeta el 1910. Consta d'una nau coberta amb una volta de canó rebaixat sobre cinc arcs torals, transsepte, capçalera recta, cor sobre un arc carpanell i cancell. Els seus murs són de paredat amb filades horitzontals de maó separades entre si cosa d'un metre unes i poc més altres; són poc visibles a tots els murs inclosos els del campanar; carreus de pedra clara a les cantoneres. Té un portal lateral a l'extrem sud del transsepte sobre del qual s'hi obre una rosassa.
La façana principal neoromànica té un mur de paredat i franges de maó vist, carreus en relleu a cantoneres i cornisa angular amb un fris al dessota d'arcuacions cegues. El portal és rectangular amb llinda sobre mènsules coronat per tres arquivoltes de punt rodó i bordó sobre imposta; al dessota de l'arquivolta central hi ha una fina columneta per banda adossada als muntants carreuats; damunt la llinda, en el timpà, hi figuren unes lletres modernistes amb fons de color que diuen Sant Joan; a mitja alçada d'aquesta alta façana hi figura una rosassa calada i motllurada; al llarg de tots els murs laterals, sota una cornisa motllurada, hi figuren permòdols cruciformes.
Arquitecte: Francesc Berenguer i Mestres (1866-1914).
Campanar coetani del temple merament funcional amb aspecte de fortalesa. Té planta rectangular (6'04 x 4'50 m) i murs de paredat amb filades de maó, terrat amb barana d'obra i una espadanya de maó d'un ull amb campana i arc rodó aixecada damunt el mur de ponent.
Situació: sobre la part central de la capçalera orientada a ponent.
Alçada: 30'59 metres.
Esveltesa: 5 |
---|
Protecció |
Bé cultural d'interès local
Identificador: 08019/2704 |
---|
AutorDALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (03-03-2003) |
|