| Alçada del campanar | 52.44 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 22 metres. Església barroca iniciada el 1743 amb la col·locació de la primera pedra el 24 de juny; el 1748 el temple ja estava cobert; el 1771 es va beneir i el 1800 s'acabà la nau central; el 1831 es va fer la segona benedicció tot i que mancava la façana principal; pràcticament s'acabà el 1876 amb aires neoclàssics; fou refeta entre el 1942 i 1977 després de les destruccions sofertes el 1936 i completada amb una segona façana classicitzant a la banda de la capçalera, a migdia, deguda a un arquitecte de l'Opus Dei de cognom Pallús, que no va ser pas massa ben acceptada per la població; està ornada amb una imatge de la Mare de Déu de les Neus. Consta de tres naus, la central de set trams, un d'ells més curt que els altres on s'hi troba el cor; està coberta per una volta de llunetes sobre set arcs torals de mig punt; les laterals ho estan per voltes d'aresta. El cor amb balustrada de fusta descansa en un arc carpanell i en una volta rebaixada. Per l'interior, els murs estan resseguits per pilastres classicitzants adossades als robustos pilars cruciformes que sostenen els arcs formers que separen les naus; sobre les pilastres hi recorre al llarg dels murs una àmplia zona motllurada com a base de la volta; tots els murs estan pintats en color rogenc intens; les voltes, en canvi, de color blanc trencat; els murs exteriors presenten uns paraments de grans carreus ben escairats de pedra blanquinosa. La façana principal es va iniciar el 1791 i es va acabar el 1876; està situada al nord; té un portal rectangular amb un timpà semicircular sobre la llinda i pilastres als muntants, un entaulament i un ràfec recorre horitzontalment tota la façana i la divideix en dues zones; de dalt a baix la recorren robustes semi-columnes de capitell compost damunt pedestals, dues per banda, que sostenen un entaulament filetejat; per coronament té un gran frontó triangular amb motllures destacades i, al centre del timpà, un relleu amb les claus que simbolitzen els poders de l'Església. Al centre, sobre el portal i en la zona superior, dins d'una fornícula, hi ha una gran imatge de sant Antoni; un sòcol de pedra grisa fa de pedestal de les quatre semi-columnes; totes les façanes llueixen paraments de carreus ben escairats de pedra blanquinosa. Dimensions: 60'82 x 13'57 x 26'00 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada inclou els cinc metres de fondària de la girola o sigui el passadís que es troba darrere del presbiteri; l'amplada total, compreses les tres naus fa 27'50 metres i comptada des del fons de les capelles laterals en fa 39'34. Arquitectes: Fra Josep de la Concepció (1626-1690) carmelita de Valls i tracista eminent pel que fa al campanar; mestre de cases Joan Homs de Vilanova i Domènec Rovira de l'Arboç pel que fa al portal. Guarda unes pintures del 1963 al presbiteri i a la capçalera de la capella del Santíssim de l'artista Llucià Navarro; la rosassa d'aquesta capella és deguda a l'arquitecte tarragoní modernista Josep Maria Jujol (1879-1949); l'estàtua de sant Antoni de la façana principal és una obra de Pau Carbonell. Campanar barroc aixecat entre el 1670 i el 1706, exempt. Té planta quadrada (8'65 x 8'65 m); la base té un pas obert com un gran arc triomfal que avui està tancat amb reixes; dins d'aquest pas es troba la porta que dóna accés a l'escala de cargol de 1'35 m de diàmetre i 167 graons de pedra picada fins el terrat. Després d'una motllura amb pinacles de bola als seus angles s'aixeca un altre cos, ara octagonal, dividit en dos per una motllura; tenen els caires ressaltats a base de pilastres amb capitells formats per motllures i, a sobre, un entaulament comú. La cel·la ubicada en el superior està oberta amb vuit finestrals d'arc de mig punt sobre impostes, una a cada cara, cega la de ponent perquè per aquest lloc puja una escala de cargol; està coronada per una cornisa amb motllures i per un terrat amb balustrada amb pinacles de bola sobre els vuit pilars dels angles. A sobre del terrat s'hi aixeca una torrella vuitavada amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, amb pilastres d'escàs relleu als caires; al capdamunt està ornat per una cornisa doble amb gàrgoles i pinacles als angles i cobert amb una cúpula apuntada formada per vuit sectors triangulars; hi ha un òcul en algun sector i un pinacle de bola al cim amb una escultura d'un àngel que fa de penell; inicialment era metàl·lica però avui, en haver-la de refer, es féu en material de fibra que és més resistent als efectes de la intempèrie. Per l'interior, a més a més de l'escala de cargol de pedra picada que està situada a la banda de ponent, hi ha un ull d'escala octagonal dividit en diversos pisos que arriba fins a la cel·la; aquesta està coberta per una volta semiesfèrica; les finestres de la cel·la són esqueixades per l'interior i una campana hi penja en una d'elles; en aquest punt el gruix dels murs és d'uns dos metres; algunes espitlleres i finestres rectangulars il·luminen l'escala per l'oest. Tots els murs, per dins i per fora exhibeixen paraments de carreus de pedra clara ben escairats i alineats. Diu la gent del lloc que està lleugerament inclinat i fins i tot ho sembla en mirar-lo de perfil, però en tot cas és molt poc el seu desplom; aquesta inclinació s'originà en el moment de la seva construcció; s'explica que el responsable d'ella se'n va sentir tan afectat que el va induir a suïcidar-se. Situació: angle nord-est del frontis orientat a tramuntana, separat d'ell 9'45 metres. Alçada: 52'44 metres; aquesta mesura inclou la figura de l'àngel que corona el campanar; sense ella, l'alçada seria de 50'57 metres. Esveltesa: 6 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador campanar: IPA-12006 Identificador església: IPA-12001 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| ALTADILL, Miguel | Rvdo. Juan Casas Ros - El Arcipreste de Villanueva y Geltrú, habla de algunas facetas de su ministerio | 1969 |
| EL GEGANT DE LA PORRA | Campanar de Vilanova | 2007 |
| ERMEC | Presentación de referencias de instalaciones | 2009 |
| EL GEGANT DE LA PORRA | Pujada al Campanar de Sant Antoni Abat | 2010 |
| AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ | L'Ajuntament realitza actuacions de manteniment als campanars de Vilanova i la Geltrú | 2014 |
| REDACCIÓ | Un campanar barroc i de llegenda per a Sant Antoni Abat | 2016 |
| EIX DIARI | Pujades al campanar de Sant Antoni | 2020 |
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| 10 anys d’hissada de la senyera al campanar de Sant Antoni de Vilanova | 24-07-2016 | 01:58 |
