Inventari de Campanes

Parròquia del Sagrat Cor de Jesús de Poblenou - BARCELONA (CATALUNYA)

(Referència: 5219)


Alçada del campanar 36.93
Descripció Església neogòtica aixecada el 1926. Consta d'una nau de 8 trams coberta per un embigat sobre arcs diafragma apuntats i peraltats fins al terra; està acompanyada de dos passadissos entre arcs baixos apuntats que delimiten els trams; queda capçada per un absis poligonal de set costats prolongat per un curt tram, tots dos coberts per voltes de creueria; el presbiteri té un deambulatori al seu darrere obert per cinc arcs apuntats damunt pilars sobre els quals descansen els nervis de la volta. El cor amb barana de fusta descansa en un gran arc rebaixat i un embigat de fusta; al seu dessota hi figura un atri tancat per un reixat de ferro.
La nau queda molt ben il·luminada per grans òculs oberts en cada tram a banda i banda; es troben a la part alta per sobre dels dos passadissos laterals; també queden ben il·luminats per grans finestrals els trams dels passadissos. El frontis té un portal rectangular sota d'un arc apuntat amb una imatge intercalada, una rosassa a mitja alçada i, al capdamunt, una cornisa que fa un angle força agut. El frontó té un timpà decorat amb pintura policroma amb Maria i el Nen acompanyats de dos àngels El mur està arrebossat i pintat en color beix clar; els laterals són de maó vist apuntalats per robustos contraforts en cada tram.
Dimensions: 52'24 x 10'70 x 16'92 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada inclou els 4'36 metres de fondària de l'atri; l'amplada total de la nau i els dos passadissos és de 16'57 metres.
Campanar neogòtic coetani del temple. Té planta octagonal d'un perímetre de 16'80 metres. Els caires queden resseguits per contraforts d'escàs relleu acabats en pinacles goticitzants (florons) a l'altura dels finestrals; tres finestres en arc apuntat es troben a diversa alçada per la banda del frontis. La cel·la de planta vuitavada queda oberta per finestrals en arc apuntat i marc acanalat, un a cada cara; té un perímetre lleugerament inferior al del primer cos; està separada d'ell per una doble motllura; els seus caires estan ressaltats a manera de lesenes cantoneres que acaben amb florons ja a l'alçada de l'aguda agulla piramidal amb què es corona el cloquer. Una creu metàl·lica es troba al cim. Els seus murs estan arrebossats i pintats en color beix clar.
Entrant al temple a la seva dreta s'obre la porta que dóna al campanar octagonal també per l'interior; una escala d'amples graons de pedra artificial, sòlida, amb una barana de fusta molt elemental, i amb un ull ample al centre, puja sobre voltes i arrapada als murs fins entrar a la cel·la; en ella hi penja una sola campana de nom Martina, Isidre i Antònia penjada el 1930. El seu sostre pla té una trapa al centre que permet entrar dins de l'agulla que corona el campanar.
Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a tramuntana.
Alçada: 36'93 metres.
Esveltesa: 6,8
Protecció Sense protecció
Tocs proposats de campanes Les campanes, signe de la comunitat
La possible ampliació de les campanes del Sagrat Cor de Jesús ens obliguen a fer les següents recomanacions pensant en una restauració, i no en una simple mecanització.
  • El jou de la campana existent ha de servir de model per als jous de les dues altres, per mantenir el ritme i la sonoritat tradicionals catalanes
  • Les campanes han de ser mecanitzades de manera que els mecanismes no impedeixen el toc manual: el toc manual és signe de comunitat i de participació en la parròquia, i per tant ha de ser possible, si més no ara en el futur.
  • Les tres campanes han de ser dotades de motor d'impulsos, de manera que ventin altes, quasi bé verticals (deixant la verticalitat per als tocs manuals) sense que arriben a voltar.
  • Han de ser dotades igualment de sengles electromalls per als tocs de mort i altres senyals.
  • Ambdós mecanismes han de ser ubicats en la part esquerra de la campana, posant-hi una palanca per al possible toc manual, com té la campana actual, a la dreta.
  • De cap manera les campanes han de tocar hores ni menys encara quarts: aquest toc irrita especialment als veïns, i no correspon a una parròquia.
  • S'hauria de tocar l'oració o àngelus tres vegades al dia, a les 08, 12 i 20 hores. El toc hauria de ser simple, però suficient per marcar el temps d'oració. Per exemple, tres vegades tres batallades seguides de la campana major.
  • Sols s'han d'avisar les misses del diumenge (i per suposat del dissabte a la tarda, ja que litúrgicament corresponen al diumenge) amb un sol toc, d'una sola campana ventada durant un minut (campana mitjana).
  • Per a les festes cal fer distinció de Festes (antigues de 2ª classe) ventant dues campanes dos minuts (campanes menors).
  • Per a les solemnitats cal fer distinció de Solemnitats (antigues de 1ª classe) ventant les tres campanes cinc minuts)
  • En qualsevol cas es recomana un sol toc abans de la celebració, uns 10 minuts abans de l'hora.
  • Per als tocs de difunts, especialment en casos de funerals de corpore insepulto caldria un sol toc de difunts, de tres minuts, amb les tres campanes alternades, en ordre 1 - 2 - 1 - 3 (per imprimir una variació) (considerant-les de petita a major, és a dir de més aguda a més greu), començant per la petita i acabant per la major.
  • Els tres dies Sants (dijous, divendres i dissabte) les campanes no han de sonar, des del Glòria del Dijous Sant fins al Glòria de la nit de Pasqua; en tots casos les tres campanes ventades.
  • No sembla necessari ampliar el nombre de tocs, i especialment som contraris, per prudència i per tradició, a evitar els tocs horaris, tant de dia com de nit.
    Nota de Francesc LLOP i BAYO (21-05-2016)
Autor
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (2001)
  • MILAN i GARCIA, Eduard (02-04-2012)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (30-01-2013)
  • Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    MILAN i GARCIA, EduardEsglésia del Sagrat Cor de Jesús - Barcelona2012
    FONS DOCUMENTAL ETNOGRÀFICMostra etnogràfica dels tocs de campana2016
    14 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 04-02-2023

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sala de campanesMartina, Isidra i Antònia (1)USICH, FONERIA DE FRANCISCO194370199

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 100 Visitants: 100 Usuaris: 0