Inventari de Campanes

Campanar de Gràcia - BARCELONA (CATALUNYA)

(Referència: 4589)


Alçada del campanar 33.5
Descripció La torre del rellotge, coneguda popularment amb el nom de campanar de Gràcia i símbol inqüestionable del barri de Gràcia de Barcelona, va ser construïda als voltants de 1870,[1] a la plaça de la Vila de Gràcia.

L'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l'artífex de l'aixecament d'aquest campanar civil exempt al davant de l'edifici de l'Ajuntament. La idea de fer una torre al mig de la plaça va ser deguda al fet que cap de les parròquies de Gràcia d'aquells temps no tenia un campanar alt, i a més estaven situades fora del nucli antic de la Vila.

La torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes amb la idea que pogués ser vist des de qualsevol punt de la vila. Va construir la maquinària el suís Albert Billeter, autèntic precursor dels rellotges elèctrics a Espanya. Prova de la inauguració del campanar és la làpida situada damunt de la font que hi ha a la base de la torre. Mesura 33,5 metres d'alçada i és de forma octogonal amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font, però molt aviat la seva esveltesa es va veure minvada al desaparèixer els tres graons que circumdaven la base, per l'elevació del nivell de la plaça.

A l'interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge. Pel que fa a la campana gran, coneguda popularment com la Marieta, està decorada amb frisos molt treballats, l'escut de Gràcia i relleus de Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Sagrament.

El campanar de Gràcia es va fer cèlebre en les revoltes populars de 1870, 1873 i 1874, i es va convertir en l'emblema de la llibertat i de la democràcia. Aquest sentiment es va fer encara més fort després de 1929, quan la pressió popular va fer restituir les campanes al seu lloc, després d'un intent de fondre-les per a la torre rellotge de l'Exposició Universal a la plaça d'Espanya.

És classificat com a bé cultural d'interès local pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona i pel Catàleg del PERI de Gràcia. VIQUIPÈDIA (30-04-2016)
Protecció Bé Cultural d'Interès Local
Identificador: 08019/2642

Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

AutorTítolData
PONS, MarcAparece 'La Campana de Gràcia', el primer semanario satírico catalán1870
MADRID, FranciscoLa famosa campana de Gracia todavía levanta al pueblo para la protesta 1870-19301930
FLICKRCampanario de Gracia2010
DISTRICTE GRÀCIAGràcia commemora el 150è aniversari del Campanar de Gràcia2014
FESTA MAJOR DE GRÀCIAExposició "El campanar i la Festa Major, 150 anys"2014
CAÑELLAS, Miquel S.El campanar de Gràcia 2021
15 Fotos
Editor de la fitxa DALMAU i ARGEMIR, Delfí
Actualització 30-04-2016


  • Fitxa reduïda (PDF)
  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 78 Visitants: 78 Usuaris: 0