| Localització | sala de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 134 |
| Altura del bronze | 120 |
| Vora | 15 |
| Pes real (en quilos) | 1750 |
| Fonedor | MOREL, TOMÁS |
| Any fosa | 1429 |
| Descripció |
La campana té una complexa inscripció, en bellíssima majúscula gòtica, que utilitza el grec, el llatí i el valencià. En la banda superior figura: "IHS # + XPS ⋮ REX ⋮ UENIT ⋮ IN ⋮ PACE ⋮ DEUS ⋮ OMO ⋮ FACTUS ⋮ EST (escut) THOMAS ⋮ MOREL ⋮ ME ⋮ FECIT ⋮ ANY ⋮ MIL ⋮ CCCC ⋮ XX ⋮ UIIII ⋮ TE DEUS ⋮ LAUDAMUS ⋮ " amb algunes errades, ja que calia escriure "IHSOUS XPISTOS REX VENIT IN PACE. DEUS HOMO FACTUS EST. THOMAS MOREL ME FECIT ANY MCCCCXXVIIII. TE DEUM LAUDAMUS", que es pot interpretar com JESÚS CRIST REI HA VINGUT AMB LA PAU. DÉU S'HA FET HOME. THOMAS MOREL EM VA FER L'ANY 1429. A VOS DÉU US LLOEM. A continuació figuren alternades i repetides tres vegades un gravat de la Mare de Déu sedent amb Nen i del Pare Etern sedent amb Crist crucificat entre els seus genolls, una iconografia molt poc habitual. Un poc més baix, tot i que encara en el terç, hi figura la següent inscripció greca, llatina i valenciana en majúscula gòtica, més petita però també molt bé formada (amb la diferència de tenir les S invertides) " XPƧ # UINCIT # XPƧ # REGNAT # XPƧ # INPERAT # XPƧ # ABOMNI # MALO # NOS # DEFENDAT # AUE # MARIA # GRACIA # PLENA # DOMINUƧ # TECUM # BENEDICTA # TU # IN # MULIERIBUƧ # ET # BENEDICTUƧ # FRUCTUƧ # UENTRIƧ # TUI # IHƧ # UERGE # # # " que calia haver escrit com "XPISTOS VINCIT, XPISTOS REGNAT, XPISTOS IMPERAT, XPISTOS AB OMNI MALO NOS DEFENDAT. AVE MARIA, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM, BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI IHSOUS. VERGE" i que es pot interpretar com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGA DE QUALSEVOL MAL. DÉU VOS GUARD MARIA, PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VÓS, BENEÏDA SOU ENTRE LES DONES I BENEÏT EL FRUIT DE VOSTRE VENTRE JESÚS. VERGE. Així com la primera part de les invocacions és coneguda, i la segona forma part del salut angèlic, no sabem a què correspon la paraula "Verge" a la fi de la frase. Per altra banda, aquesta campana, anomenada tradicionalment "El Jaume" i associada a la important Confraria de Sant Jaume, no té cap element que permeta associar-la a aquest apòstol. En el mig peu hi ha tres cordons, el central més gruixut: sembla que hi havia la creença - que es repeteix en altres campanes medievals) que eixe cordó més gran millorva la sonoritat. |
| Anses | La campana tenía una impressionants anses decorades, acabades amb urpes, que es van trencar en el moment de la caiguda, i que es conserven, trencades, en la sala de campanes. |
| Terç (T) |
(3 cordons) "IHS # + XPS ⋮ REX ⋮ UENIT ⋮ IN ⋮ PACE ⋮ DEUS ⋮ OMO ⋮ FACTUS ⋮ EST (escut) THOMAS ⋮ MOREL ⋮ ME ⋮ FECIT ⋮ ANY ⋮ MIL ⋮ CCCC ⋮ XX ⋮ UIIII ⋮ TE DEUS ⋮ LAUDAMUS ⋮ " [CG4] (3 cordons) (01) (05) (09) (Mare de Déu sedent amb Nen) (03) (07) (11) (Pare Etern sedent amb Crist crucificat entre els seus genolls) (3 cordons) " XPƧ # UINCIT # XPƧ # REGNAT # XPƧ # INPERAT # XPƧ # ABOMNI # MALO # NOS # DEFENDAT # AUE # MARIA # GRACIA # PLENA # DOMINUƧ # TECUM # BENEDICTA # TU # IN # MULIERIBUƧ # ET # BENEDICTUƧ # FRUCTUƧ # UENTRIƧ # TUI # IHƧ # UERGE # # # " [CG2] (3 cordons) |
| Mig (M) |
(Cordó) (garlanda) (cordó) |
| Mig peu (MP) |
(3 cordons (el central més gruixut) (2 cordons) |
| Peu |
(Cordó) (garlanda) (cordó) |
| Prima | Mi 4 +38 |
| Hum | Fa# 3 +18 |
| Tercera | La 4 +48 |
| Quinta | Reb 5 -07 |
| Octava | Sol 5 -28 |
| Tocs tradicionals de campanes | La campana voltejava mitjançant dues ballestes, amb dues cordes cadascuna. També era repicada amb una corda unida al batall. |
| Tocs actuals de campanes |
A partir de 1992, amb la truja de fusta restaurada, la campana forma part dels tocs ordinaris i extraordinaris de la Catedral, exclusivament de manera manual. Per alçar la campana, i degut al seu volum, cal dos persones, però per voltejar-la una a soles pot fer-ho, amb cert esforç. Quan hi ha personal abundant, la campana es toca amb dos cordes, i fins i tot amb una tercera persona en la tarima, per parar-la. |
| Truja | Truja nova de fusta laminada de FRANCE CARILLONS |
| Estat anterior | La campana està desgastada en la boca. Ja fou girada un quart de volta, en segles passats, pel desgast. En conseqüència es va taladrar amb quatre trepans per posar una nova batallera. |
| Estat actual | La campana conserva la truja de fusta llaminada de France Carillons, amb els ferratges adaptats als trepans, després de la seua caiguda en 2014. |
| Mecanismes de toc | Vol manual amb dues ballestes i sengles cordes; repic manual |
| Intervencions |
La campana ha patit diverses actuacions en els últims 60 anys: Cap a 1965, substitució de la truja de fusta original (que fou destruïda) per una de ferro, amb motor continu i electromall trifàsic, per GERMÁN ROSES d'Atzeneta d'Albaida. La campana rodava, a dures penes, a unes 6 revolucions per minut i substituïa el toc manual per un altre mecànic. En 1989, i per subvenció directa de l'Alcaldessa de València Clementina RÓDENAS, es va substituir el motor continu per un altre d'impulsos, que junt amb la programació de l'ordinador, voltejava la campana a unes 18 revolucions per minut. El mecanisme no impedia ja el toc manual. En 1992 la campana fou baixada del Campanar, i es va posar una primera truja provisional de fusta laminada, de FRANCE CARILLONS, instal·lada per GERVIT S. L., traslladant la campana al Pavelló de la Comunitat Valenciana de l'Expo de Sevilla, on va romandre fins octubre del mateix any. En desembre fou pujada de nou al Campanar, amb la truja definitiva de fusta laminada. La nova instal·lació es va fer sense motor, per al toc exclusivament manual. El 25 de desembre de 2014, dia de Nadal, en la tercera parada del vol de migdia, l'eix esquerre es va trencar i la campana va caure al mig de tres campaners, sense produir ferides de gravetat. Del cop sobre la tarima de fusta (que va quedar totalment destruïda) es van trencar les anses, sense afectar al so de la campana. Després de diverses consultes tècniques es va presentar un projecte de restauració, que fou aprovat pel Capítol, la Generallitat Valenciana i l'Ajuntament de València, cadascú segons les seues competències i responsabilitats, avalat per les Universitats de València i Alacant i finançat exclusivament pels Campaners de la Catedral de València. El projecte va consistir en serrar les anses trencades i fer 8 trepans més, de manera que ara els tirants travessen el cap de la campana, no afectant al seu so, i permetent el seu toc, tant estàtic com en moviment. La solució, que és tradicional i que ja fou utilitzada en tres campanes anteriorment (el Micalet, el Vicent, la Caterina) fou triada front a la possible soldadura de les anses, substituint les originals per unes noves i soldades en un únic forat de 50 cm de diámetre, solució que semblava menys segura per continuar tocant la campana. Aquesta intervenció, totalment autoritzada i avalada per qui és competent, fou denunciada a Hispania Nostra i figura, impròpiament, en la Llista Roja del Patrimoni de l'esmentada associació cultural. |
| Protecció |
Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145332 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notes |
En les notes de SANCHIS SIVERA es diu al respecte d'aquesta campana que la va encarregar la Confraria de Sant Jaume, i que li corresponia la seua conservació. Sembla que es va trencar i es va fondre de nou a càrrec del Capítol, i així va perdre esta confraria els drets que tenía sobre ella. (Nota de Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA) En el braç figura una plaqueta amb la següent inscripció: " (Escut Generalitat Valenciana) / GENERALITAT VALENCIANA / Aquesta campana fou restaurada per la / Generalitat Valenciana / i exhibida en el Pavelló de la Comunitat Valenciana / de l'Expo de Sevilla / des del 20 d'abril fins al 12 d'octubre de 1992 / PER A MEMÒRIA". Sens dubte aquesta campana té la inscripció en majúscula gòtica més perfecta de totes les campanes de les Catedrals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 12-12-2020 |
| 300 Fotos | |
