Fa temps que les veig i he pogut penetrar en tot el seu ser, coneixent l'oculte i fervent foc que porteu en l'ànima.
En tot - o quasi tot - m'identifique amb vosaltres, però hi ha quelcom que vullc dir-vos que no vos va bé.
Bo serà dir-vos - sense intenció d'ensubornar-vos - que admitisc tot el procés del festeig. Que m'emociona vore, sota el sol ja primaveral, l'animació dels carrers, els llums brillants fet brassa en les valencianes en les seues sedes, joies, brodats...
Que comprenc vostre afany de destrucció en la nit de Sant Josep perquè suposa: que es obra vostra i que esteu en perfecte dret de fer-ho i perquè es perfeccionament i superació a l'any següent...
Mes hi ha dos aspectes que deplore.
I no vullc que passe més temps sense assenyalar-los, perquè crec que va en benefici vostre.
Es un d'ells el poc amor que teniu a vostra falla.
El matí del 19 de març, ja en l'última jornada del festeig, no obliga a que vos acarniseu en ella amb els trons de la despertà.
I no em digau... que el no haver-hi aconseguit premi... que està mal feta... ¡no és com part mol íntima de vosaltres mateix sorgida entre afanys i penalitats!
Això és el que devia fer-vos-la més formosa i amada i quan veig, a mitat vesprada de Sant Josep, cóm els pirotècnics, amb la conformitat vostra, pengen, injuriant els coets i demés artificis, pense si ja vos haveu desentés d'allò que tan desitjareu durant tot l'any quan no era més que una idea, unes ratlles, un proyecte...
I és l'altre la crema en sí.
No sabeu cremar-les.
Açò, sense pensar-ho quasi vos ho dic. Perque és una realitat:
Cremar una obra d'aquest valor i mèrit en placetes i carreranys exigis una mestria que suponga el bon final del festeig, quelcom així, valga la comparació, com una bona "estocada". Me compreneu...
Jo vullc vore cremar falles intactes. Sense que se faça malbé no res d'ella.
El foc serà el ver i únic amo que la consumisca tal i com fou creada sense doblec, sense menyscabar la seua integritat...
Jo desitge - sense quasi força per respirar - admirar l'inici d'un foc callat, indecís, vergonyós, darrere els últims trons de la traca final, que s'apodere sense voler d'ella com tremolós per la reacció de tots vosaltres, apinyats al seu entorn...
Però, ¡per amor a Sant Josep!, no precipiteu amb gasolina, com vulgars incendiaris, el final d'un festeig sa, alegre i pacífic.
Caudina B. Gaboyard
Pensat i Fet (1963)
| Bibliografia completa - Bibliografía completa | Obra plàstica - Obra plástica | Notícies de premsa- Noticias de prensa |
|---|