Ya han pasat deu anys. Conmoració centenaria; grans festejos, altar nou, sólid de bona fusta i pes (¡¡) decorat sencillament i a tot asó l’entusiasta collaboració en e!s actes culminants dels demes Altars... i tota la Valencia Vicentina.
¡Aquell viatje a Vannes!... S’oferia molt compacte i sorollós dispost a tot, mes... no Ii valgueren als nombrosos inconvenients, alguns clars cornprensibles, atres —deixemo estar—. Mes un grupet selectisim igual a aquell en número que junt al Apostol Santiago en la marche dreta del Ebro en un dos de Giner... fon el propagaor de la Fe en tota la nació, este grupet a segut lo mes emotiu e intim esencia de la barriá junt a fray Vicent Ferrer así en Vannes.
Ara aquells —ú Pepe Quinzá, sen aná al sel—, son encara vital afecte i treball en honor del Altar de la plasa del Pilar...
Estic veent aquell cochet sencill, que duya als mes «importants, en carrecs, valensiania...» peregrins, menjar, roba, i el retaule de cerámica pera ofrenarlo a la llar ahon nostre Sant va morir.
El primer obsequi-ofrena, recort de sa Valencia natai i en material «rajoletes» inexistent en estes terres bretones, per u deis Altars mes modest pero el mes fervent.
Els que anarem recordarem sempre aquell encontrarse els que havien anat per davant pera fasilitar aloixament i aparaular alguns detalles... i el gros de la peregrinació portador del cuadro ab la imatje, gent de la Junta Directiva... President En Josep Quinzá, ab sa muller Paquita Lleó, full Vicent Xavier S. I. qui va selebrar davant la arqueta que guarda sons ossos i en Valensiá... Paco Belloch, Rafa Carreras... mes CIaudia Bayo que per sa condició de ser nativa de Francia i dominar correctament esta llengua fon la traductora del sermó i demes actes oficials que tingueren lloc després en la seu dels Canonges... i Frances LIop.
ElIs foren els que organizaren la festa intima, recollida, asombrant a les diverses persones que asistiren de la Asociació de Sant Vicent Ferrer de aquesta ciutat de Vannes presidides d’una senyora que no recordem aro son nom de Mr. Thomas Lacroix, investigador i escriptor de tot cuant feu Fray Vicent Ferrer así en estes terres bellísimes de la costa noroest atlántica fransesa mes lo Canonge Mr. Le Galló...
I com un tresor se guarda la Senyera ab un banderinet allí adquirit i cosit sit junt a ella de uns colors molt emotius pera mosatros —i els dominicos— blanc i negre que envoltaren el cuadro de rajoletes desde la aplegada junt a esta esglesia de St. Pierre en el coche fins a la proper altar capella tota de pedra dedicada a nostre Sant ahon celebrarem la Misa Solemnial i despres a la llar situada en la placeta antiga deis Orfevres —deIs argenters—, ahon va morir nostre Sant... avans m’olvidaba també esta Senyera envoltá i estagué al costat i en torn al cráneo, busto del Sant i la arqueta pesa d’argent que guarda son cos... Després de la recepció aquell dinar en un restaurantet en el port prop, propisim de la Porta Triunfal centre de la mija circunferencia —replasa i macetons ajardinats—.. que dona la benvinguda al que aplega a Vannes per mar i ahon se veu en son casilici principal d’uns dos metres o mes de gran la imatge de nostre Vicent Ferrer...
Un altre recort, Foren Pepe Quinzá i Francesc J. Llop els que tingueren el honor i goig de dur per estos carrers envoltat per la nostra Senyera, el cuadro de rajoletes..
Uns extrangers —anglesos crec— mos fotografiaren moltes voltes... i allá Ilunt —mes Ilunt encara—, en terres ahon Fray Vicent Ferrer no aplegá al manco esta imatge gráfica estará... rememorant la devoció d’un grupet de valencians...
San Vicent seguí ajudantmos als que tant te volem i any mes atre así estem atra volta ensantsalte i pregant pera que tantísim mal que mos rodeja no mos aplegue... ni als filis, ni a estos que proseguiran la nostra llavor... els nostres netets.
T. BERTHEREAU
Real Asociación de San Vicente Ferrer de la Plaza del Pilar - València (1987)