L’ermita de Santa Ll˙cia de ValŔncia: punt d’encontres

Potser sembla exagerat parlar d’una ermita, mig amagada entre arbres, com punt d’encontres. Per˛ la realitat hist˛rica i actual de l'Ermita de Santa Ll˙cia justifiquen la proposta.
La Confraria estava anteriorment ubicada, segons diuen, en la Catedral. Per˛ als pocs anys de construir la muralla, el rei MartÝ l'HumÓ va autoritzar en 1399 la compra de camps junt al Portal de Torrent, per construir un temple propi i una casa per a la confraria.
L'ermita apareix, immediatament, com un nexe entre la ciutat i l’Horta, entre la cultura urbana i la cultura rural. TambÚ apareix com lloc de caritat, portada fins a l’extrem de donar part del seu hort massa extens per a la construcciˇ d’aquell Sant Hospital General, que ara envolta l’ermita. Anualment hi havia una convocat˛ria per a les dones ˛rfenes sense capacitat econ˛mica, a les quals la confraria donava, p˙blicament, una quantitat econ˛mica per poder triar un estat de vida. Encara queden, en l’arxiu de la casa, alguna borsa de pell, amb el nom de l’˛rfena que no va recollir la seua ajuda.
TambÚ la confraria cedia part del seu edifici, a les dones p˙bliques, durant les festes de Nostre Senyor i de la Mare de DÚu, per quŔ descansaren de la seua vida, tan atrafegada i tan poc alegre. I era la Ciutat qui pagava, cada any, les seues despeses.
Hem parlat, unes quantes voltes, de l’arxiu de la confraria: per sort – que no Ús poc – es conserven una vintena de pergamins, i uns dos-cents llibres hist˛rics, de comptes, de relaciˇ de confrares o de despeses fetes: tot un recull de la petita hist˛ria quotidiana de la Ciutat de ValŔncia. Els documents es guarden en un armari de fusta, ubicat en la Sala Gran. Eixe armari, com altres accessos de la casa, s’obri amb dos o tres claus diferents: calia la presŔncia dels clavaris, dels qui tenen les claus, per poder obrir-los.
La Sala Gran es troba, inesperadament, a la fi de les habitacions de la confraria. Es tracta d’una gran sala, perpendicular al temple i ubicada damunt del presbiteri. TÚ un petit altar renaixentista, amb una santa Ll˙cia del segle XVI, feta de cartrˇ i amb les mans i la cara de fusta. Al costat d’ella, els dos Sants Vicents: el mÓrtir, a la dreta, amb un rei, i el Ferrer, a l’esquerra, amb un papa. El rei i el papa tenen a veure amb els tÝtols de la Confraria: PontifÝcia (pel papa), Real (pel rei) i Primitiva Confraria de Santa Ll˙cia Verge i MÓrtir de ValŔncia. All˛ de primitiva ve, sens dubte, per la seua antiguitat bÚ documentada; potser Ús la confraria mÚs antiga i encara viva, de la Comunitat Valenciana.
En la Sala Gran es troben diversos elements patrimonials, destacant un llenš del Judici Final. Estava baix, en el temple, a l’entrada, i que fou pujat en els anys seixanta, amb la idea de “fer un museu”.
TambÚ hi ha molts elements procedents de la destrucciˇ de l’antic Hospital General. El Clavari Major de la Confraria, ajudat pels seus fills, va anar replegant, dia rere dia, un munt d’objectes – des de relÝquies a urnes per a sants, passant per taules i incloent els caps g˛tics i decorats d’unes bigues que anaven destinades al foc. TambÚ va documentar, amb fotos terriblement crues, l’enderrocament d’un conjunt patrimonial, te˛ricament protegit, i que fou destru´t amb el prop˛sit de substituir-lo per habitatges de luxe, fotos consultables a http://campaners.com/php/hospital.php

Punt d’encontres

La confraria es trobava junt a la muralla, entre la ciutat i l’Horta. Per aix˛ el clavari major havia de ser alternat: un any de dins i un altre de fora. L’ermita conserva tres llenšos molt significatius, exposats en el temple. Primer la Mare de DÚu dels Desemparats, obra de Gaspar de la Huerta, de principis del XVI. Diu la tradiciˇ oral de la confraria que la pintura fou donada per la Confraria dels Desemparats – la patrona del Sant Hospital General – com agra´ment pels horts regalats per a construir l’immoble hospitalari. El llenš, de gran interŔs pict˛ric, i recentment restaurat per l’IVACOR, formava part del primer altar de l’actual patrona de ValŔncia en la seua Capella original.
Els llauradors estan representats per dos llenšos, aparentment contradictoris. Per una part els Sants de la Pedra i per altra part Sant Isidre. Sempre s’ha dit que el sant castellÓ era una moda religiosa recent, per˛ resulta, en aquest cas, que els dos llenšos son del segle XVIII, de mans diferents per˛ coetanis. Segurament alguns llauradors eren devots dels Sants Abdˇ i Senent, mentre que altres ho eren de Sant Isidre, per˛ en tot cas els llenšos representen devocions de l’Horta.

El temple tÚ dos advocacions principals, i es tracta de dues santes sicilianes, relacionades amb la salut mÚs elemental: Santa Ll˙cia, la patrona de la vista, estÓ representada per una bella imatge de fusta, de final del XVIII d’autor desconegut, que presideix l'altar major barroc fou constru´t un segle abans. A l’entrada del temple estÓ Santa └gata, la patrona dels pits.
En la nau, en uns altars semblants, es troben unes imatges, la majoria del segle XVIII, entre les que destaca una Nuestra Se˝ora del Buen Acierto i un Crist que, enfrontat a l’altar de la Mare de DÚu de la Llet, dona un xorret de sang a un anyell als seus peus.

La Confraria acull la seu dels Campaners de la Catedral de ValŔncia, una associaciˇ cultural dedicada a investigar, tocar i difondre all˛ relacionat amb les campanes i els tocs manuals. Els campaners tenen un immens arxiu, de mÚs de 100.000 documents, part del qual Ús accessible a partir de la pÓgina web http://campaners.com

L'ermita Ús lloc d'interacciˇ sonora amb el barri: anualment i diÓria. La gran articulaciˇ musical es produeix la vespra de Santa Ll˙cia, el 12 de desembre quan una centena de dolšainers i tabalers, darrere l'estendard de la Confraria, van pels carrers del barri, anunciant la festa. I diÓriament, un carillˇ de huit campanes, instalĚlat pels Campaners de la Catedral de ValŔncia, marca al llarg de la jornada, amb cinc melodies diferents, el pas del temps. Hi ha 35 canšonetes, per als set dies de la setmana, tocades a les hores pars: 10, 12, 14, 18 i 20 hores, a mÚs dels tocs de missa o dels tocs d'oraciˇ. Les melodies canvien per als dies de Nadal.

L'ermita, habitualment oberta al culte, sembla despertar quan arriba el 13 de desembre, Santa Ll˙cia, quan venen milers de persones a comprar el pa beneit, les estampes, a vore la Santa i pagar la quota. Tot i que consten uns 15.000 confrares, cada any visiten uns 4.000 a la Santa per pagar la quota anual de 3 euros que permet el manteniment de l'edifici a la confraria, propietÓria de les instalĚlacions.

L'immoble estÓ tancat des del 22 de desembre de 2009, per un temps indefinit, degut a la necessitat de substituir una de les bigues medievals de la coberta, que es troba a punt de colĚlapsar. Els treballs, amb el limitat finanšament de la pr˛pia Confraria, comenšaran en gener de 2010.

La Confraria de Santa Ll˙cia a Internet http://campaners.com/santallucia/
LLOP i BAYO, Francesc
LLOP i BAYO, Francesc (05-01-2010)
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Regresar a la pßgina anterior
  • Men˙ inicial de Francesc LLOP i BAYO
    ę Dr. Francesc LLOP i BAYO (2017)
    083038@gmail.com
    ┌ltima modificaciˇ: 24-11-2017